El PP margina el català a la Franja i li nega el nom

  • El govern d'Aragó presenta una nova llei de llengües que desprotegeix el català i l'aragonès

VilaWeb
Redacció
18.06.2012 - 19:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern d’Aragó, que dirigeix el PP, no ha trigat ni un any a complir la promesa que el català i l’aragonès deixarien de ser considerats llengua pròpia. Avui la consellera de cultura, Dolores Serrat, ha presentat l’esborrany per suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què es suprimeix fins i tot la referència al català, que passa a ser anomenat ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó’ i que no se’n garanteix l’alfabetització a la Franja de Ponent.

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que es vol suprimir reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

La consellera Serrat ha dit clarament que la nova llei vol ‘evitar aquells aspectes que imposen la denominada normalització del català i de l’aragonès’. I encara ha afegit: ‘La llei vol evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d’organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma’.

Això, a la pràctica, vol dir que suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que fusiona les anteriors acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, que no es van arribar a crear.

L’esborrany de la nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.


Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil si no es legisla com cal’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any