15.06.2012 - 18:41
El secretari general del PSM serà reelegit demà, a un Congrés on es presenta com a únic candidat. Amb ell repassam el present polític i els plans de futurs de la coalició que forma el seu partit amb Entesa i IniciativaVerds. Barceló està convençut que els negocis privats del president Bauzá ‘acabaran als jutjats’ i que el PP, el que vol a mig termini, és fer desaparèixer el català de les escoles.
-Què suposarà la modificació de la Llei de Funció Pública que rebaixa l’status del català?
És l’atac més gran que s’ha fet mai a la nostra llengua i a la nostra cultura. I no aturaran aquí; l’objectiu és fer retrocedir els drets lingüístics a favor del castellà, és a dir, avançar en la castellanització. Jo lligo aquesta modificació de la Llei de Funció Pública i la segregació lingüística a les escoles. Es plantegen un procés per tal que a mig-llarg termini el català es deixi d’impartir a les escoles. No ens hem de dormir pel fet que hi hagi un 90 per cent dels pares que hagin triat el català com a primera llengua d’ensenyament, perquè ells no aturaran fins a revertir aquesta situació.
-La resposta ciutadana a aquests ‘atacs’ que assenyalau ja s’ha produït en forma de mobilització. I la resposta política?
Per començar, trobo molt positives les manifestacions que hi ha, la reacció de la gent en general, en distints graus i de diferents formes, a moltes ciutats i pobles. Pel que fa a la resposta política, nosaltres activarem totes les possibilitats que tinguem al nostre abast; les mocions als ajuntament, per exemple, però també les vies legals que siguin possibles. De tota manera, el més important és revertir aquesta majoria absoluta del PP, i això fins d’aquí tres anys es pot fer.
-Juntament amb la llengua, el territori és un altre dels pilars a l’ideari de la seva formació. La urbanització de Sa Ràpita-Es Trenc és un símbol, i sembla que serà complicat aturar-la…
Bé, en aquesta qüestió em preocupa tant el model territorial del PP com el model econòmic que vol aplicar, que torna a insistir en ciment, construcció i el turisme de masses. No veim alternatives per diversificar l’economia, no veim que s’aposti per la indústria o les noves tecnologies.
-Però en aquest punt, els partits d’esquerres haurien de fer autocrítica. Ho dic perquè el govern progressista (2007-2011) no va posar les bases per evitar aquesta mena d’urbanitzacions.
Vull recordar que varen eliminar les ART (Àrees de reconversió territorial) i es va protegir com mai. En el cas de Campos, estava previst un creixement residencial i turístic, es va va eliminar tot el residencial i es va deixar un creixement turístic de 2 hectàrees, i ara el PP diu que allà on es va posar 2 es volia dir 21.
-No hi havia manera de blindar-ho?
No, perquè és una modificació d’un Pla Territorial que sempre es pot fer. L’arma que tenim ara és el recurs contenciós-administratiu. Després vendran altres vies legals.
-Pel que fa als negocis privats del president Bauzá, sembla que l’oposició va a remolc de la premsa. Potser tant PSOE com PSM podrien fer més si és que consideren que les seves activitats empresarials són incompatibles amb el càrrec de president.
Quan hem tengut tota la informació l’hem posat en mans dels nostres serveis jurídics. Aquí hi ha incompatibilitats però també l’ocultació d’informació per part de Bauzà, i ambdues qüestions acabaran en els jutjats. Si el president no vol respondre políticament, ho haurà de fer judicialment.
-Amb una majoria tan aclaparadora del PP, hauran de tenir imaginació perquè la seva acció opositora sigui efectiva, per ventura és hora de fer això que sempre es diu de trepitjar més el carrer…
Hem de millorar els mecanismes de participació perquè la separació entre polítics i ciutadans és molt gran, però intentam traslladar les iniciatives de la gent, les seves inquietuds, això en partits com el nostre és imprescindible.
–En el congrés que té lloc demà potser hi ha mancat debat, sou l’únic candidat. La manca de debat dins un partit és un risc…
Sí que hi ha debat, el que passa és que no ha transcendit. Els principals punts de debat han estat l’economia – hem discutit sobre polítiques que suposin alternatives al model neolliberal- i també la participació, la interna i la dels ciutadans. Per sort, parlam poc de nosaltres.
-Trobau que el simpatitzant entén el viatge que ha fet Entesa per Mallorca als darrers anys: se’n van del PSM, intenten dinamitar-lo des de fora, tornen, ara creen una federació… No sembla que el nacionalisme projecti massa maduresa amb aquestes actituds…
La federació és un instrument de pas. L’objectiu és ajuntar les dues estructures en un mateix projecte polític per després consolidar la coalició amb IniciativaVerds. Però crec, al contrari del que afirmes, que hem demostrar maduresa i hem aconseguit obviar el passat i destacar allò que ens uneix.
-Però, que ha guanyat el nacionalisme i el país en el seu conjunt amb aquest periple d’Entesa?
En aquest periple segurament res, però amb el resultat que tenim ara sí. I ara tenim el repte d’ampliar el projecte
-Cap a on? Independents? Els independents de ‘sempre’?
No hi crec amb la figura de l’independent de prestigi que s’afegeix a un projecte. Em referesc a parlar amb gent molt diversa, gent de l’entorn, partits locals… El projecte ha de sumar i plantejar-se a llarg termini. Al pròxim congrés conjunt entre PSM i IniciativaVerds la idea és fer assemblees obertes a tota la militància i també als simpatitzants.
-I pel que fa a l’espectre ideològic? Haurà qualque moviment per captar, per exemple, electoral nacionalista de centre?
Crec que els moments que vivim requereixen respostes progressistes. De tota manera, també pens que actualment la coalició ja abraça un ample espectre ideològic, des de la socialdemocràcia a l’esquerra alternativa, passant per l’ecosocialisme.
-Per tant, s’ha de deixar el nacionalisme de centre en mans de Convergència per les Illes (CxI) i la Lliga?
En primer lloc, crec que el concepte de nacionalisme l’hem de superar per parlar de sobiranisme o mallorquinisme polític. Pel que fa a CxI i Lliga, crec que es bo que el projecte es consolidi, entre altres qüestions perquè el PP no pot apropiar-se d’un espai que no li correspon.
-Mireia Mollà, de Compromís, manifestava fa unes setmanes a ‘La Veu’ que la clau de l’èxit de la coalició ha estat que els partits que la conformen han cedit part de la seva sobirania. El PSM està disposat a fer-ho?
Si, això està plantejat així
-I la militància n’està d’acord, fins i tot en renunciar a les sigles?
Nosaltres apostam per una coalició estable dels partits que hi formam part, en la qual cada formació manté la seva personalitat, però les decisions es prenen conjuntament, en una Executiva comú. I després també tenim pendent el tema del nom, perquè l’actual (PSM-IV-ExM) no s’aguanta ‘comercialment. Esperam que d’aquí final d’any estigui tot solucionat.
