05.06.2012 - 06:00
El planeta Venus tornarà a passar, anit, per davant del Sol, com ja hi passà el 8 de juny de 2004. L’astrònom Enric Marco explica aquest fenomen, o trànsit, al seu bloc, Pols d’estels. Situat a la mínima distància de la Terra, Venus presentarà la cara no il·luminada i es veurà amb el diàmetre màxim. El fenomen no es repetirà fins l’any 2117, perquè solament passa dues voltes cada segle.
L’òrbita de Venus, igual que la de Mercuri, és interior a la de la Terra; per això, es pot veure al crepuscle, mentre que els altres planetes es poden observar a qualsevol hora de la nit. Quan el trànsit ocorre hi ha una conjunció inferior perquè Venus s’interposa entre el Sol i la Terra. Ara, l’òrbita del planeta Venus és inclinada respecte de l’òrbita de la Terra, i per això el veiem com si passés per sobre o per sota del Sol (com a la imatge).
Hom ha preparat uns quants punts d’observació perquè demà a l’alba es pugui contemplar el trànsit; per exemple, a la platja de Gandia, al castell de Montjuïc i a Pals.
Calcular la unitat astronòmica
Gràcies al trànsit de Venus es pot calcular la unitat astronòmica, és a dir, la distància entre la Terra i el Sol. El primer d’establir el mètode geomètric per a calcular-la fou l’astrònom anglès Edmund Halley: observant el pas de Venus des de punts de la Terra diversos i mesurant el temps dels contactes del disc venusià amb el Sol va poder calcular la unitat astronòmica i, a partir d’aquí, les distàncies entre els altres planetes.
Avui, nogensmenys, la unitat astronòmica es calcula a partir del temps que les ones de ràdio, enviades a Venus per radiotelescopis, estan a anar i tornar.
Pols d’estels: Des d’on veure el trànsit de Venus 2012?
