24.05.2012 - 06:00
En aquesta carta, que Bezsonoff també ha publicat a e-notícies i ha enviat privadament a un nodrit col·lectiu d’escriptors i editors, s’adreça a una de les màximes autoritats de la República francesa dient: “Honorable senyor, prenc la llibertat d’escriure aquesta carta per felicitar-vos de la vostra nominació a un càrrec tan important. No crec que vós em conegueu. Amb les vostres responsabilitats, no deveu tenir gaire temps per llegir molts llibres en català”.
Bezsonoff, un dels escriptors catalans més singulars del moment, és professor de llengua catalana en un institut de Perpinyà, però viu pràcticament reclòs al seu poble, Nils, consagrat a escriure. Bezsonoff sol dir que hi ha dos tipus d’escriptors, els que assisteixen a cocktails i els que escriuen. L’autor rossellonès prossegueix la seva carta dient: “Sempre us he tingut simpatia perquè compartim moltes coses. Vau néixer a Barcelona el 1962 i jo a Perpinyà el 1963. Sou batlle d’Evry i jo vaig passar una bona part de la meva infantesa a Massy, a 17 quilòmetres de la vostra ciutat. Més enllà de l’anècdota, sempre m’han agradat les vostres idees. Sou un socialista que ha renunciat a totes les velles llunes del marxisme. No patiu de l’angelisme, de la ceguesa mental que tenen tants companys vostres de partit. Vós sou un home pragmàtic, ancorat en la realitat. No heu renunciat, però, als vostres ideals de joventut i en la vostra voluntat de millorar la societat, de fer-la més justa.
Joan Daniel Bezsonoff sempre ha tingut una relació ambivalent amb la grandeur francesa. Se sent orgullós d’haver rebut una educació francesa, però al mateix temps sempre ha denunciat els abusos civilitzatoris del jacobinisme francès. Joan Daniel Bezsonoff sol dir: “Sóc francès, però m’estic curant”.
Llegiu l’article complet a Núvol.
