17.05.2012 - 15:58
Mireia Mollà és una de les sis diputades que la coalició Compromís (Bloc+Iniciativa pel Poble Valencià+Verds) té a les Corts valencianes. També és membre de la Mesa Nacional i del Consell Executiu d’IPV. Des d’una preocupació local, interessant-se pels pobles del seu entorn, analitza l’actualitat amb una perspectiva més global: Països catalans, Estat espanyol, Europa…
-Quin balanç feu de l’evolució de Compromís des de la seva creació, al 2007?
-S’ha de recordar que una de les peces del Compromís inicial era Esquerra Unida. Quan es produeix el trencament amb ells comença la fase més productiva, se supera la divisió i comencem a construir el Compromís que volíem. Es podria dir que el primer Compromís va ser forçat, un matrimoni de conveniència que va acabar malament. A partir d’aquí, ens hem centrat en l’activitat parlamentària a les Corts, una activitat que ha superat amplament les expectatives i que ha estat mol més intensa que la del PSOE, EU i, obviament el propi PP que sustenta el Govern.
–El paral·lelisme entre Compromís i PSM-IV-ExM és evident, però amb una diferència substancial: mentre EU-Illes queda fora de les institucions i resta com a força residual, al País Valencià obté representació parlamentària (amb 5 diputats). Aquest vot xapat de l’esquerra pot tornar a ajuntar-se baix una única proposta o precisament el fet que els dos partits tengueu el propi espai dificulta la reconciliació?
-El més fàcil seria quedar així, cadascú amb el seu espai i fent el seu camí, però nosaltres volem construir sinergies amb qui sigui, sinó estaríem traint la nostra filosofia. Volem sumar ja sigui amb EU o amb petits partits de poble.
-L’èxit de Compromís es basa en la cessió de sobirania de cadascú dels partits per fer la coalició més forta? I si és així, aconsella al PSM-IV-ExM que també ho facin?
-Efectivament, l’èxit i la consolidació de Compromís es basa en la cessió de sobirania que han fet els partits integrants i per desaparició de les quotes a l’hora de fer llistes i elegir òrgans de direcció. Compromís és un magma que ha superat els partits. Els partits, les joventuts dels mateixos i els independents, que suposen un 20 per cent de la militància, ja funcionen com a Compromís i els processos de decisions cada vegada són més participatius. El meu consell per créixer és sumar.
-Quins son els eixos d’aquesta activitat parlamentària que destacàveu abans?
-El més rellevant és que parlem de tots els pobles i de tots els conflictes que pugui haver al País. Introduïm a les Corts el que fins ara era invisible. Mai havia hagut tant de debats sobre persones i problemes reals. Impulsam la democràcia real i participativa i, per suposat som implacables amb la corrupció. L’objectiu és trencar els esquemes de la política tradicional perquè que la gent vegi en Compromís l’alternativa que estan cercant; per la nostra acció i també perquè al PSPV les lluites internes l’estan passant factures.
–I els col·lectius com ara el 15M, que poden estar a prop de Compromís en els plantejament, us accepten com a interlocutors?
-Crec que si. Per exemple, el moviment 15M em consta que segueix les intervencions de Compromís a les Corts. Una altra prova que la gent més escèptica respecte els polítics ens dona suport és que durant la passada campanya anàvem a qualsevol mitin o reunió omplien, ens reconeixien i ens animaven.
-Com es percep i es valora des de l’esquerra valenciana l’actuació del Govern balear respecte la llengua o l’educació?
-El que està fent Bauzà és el que fa el PP valencià des de fa 17 anys, minant poc a poc la llengua i la cultura amb atacs constants. No valoren les senyes d’identitat i rere això hi ha molta ideologia, retalla i aferra de la dreta rància. Els atacs a la llengua i la cultura es donen en altres àmbits, com ara la sanitat, es tanquen hospitals i es privatitza. I això no és per diners, és una qüestió ideològica que consisteix en atacar a tot el que sigui públic.
-En el que sembla que si hi ha diferències és a l’àmbit de la justícia. A Balears jutges i fiscals son més efectius?
-A València, el poder judicial ha estat molt vinculat al poder polític del PP. El president del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià té una amistat reconeguda i pública amb Francesc Camps, per exemple. Però més enllà, la Justícia en general no està funcionant, perquè no actua contra el poder quan ho ha de fer. Hi ha una justícia per a la gent normal i una altra per als lladres amb sigles i poder. La justícia està tocada, i això significa que la democràcia també ho està. S’ha d’enfortir la Justícia amb mitjans material i humans.
-I per què un partit, com el PPV, amb tants de casos de corrupció, continua obtenint la confiança de la gran majoria del País?
-Han governant en èpoques de vaques grasses i han creat un país de les meravelles i falses il·lusions. Han construït una societat acrítica. Aquesta dinàmica és difícil de rompre, s’ha de fer amb temps i pedagogia. Es diu que la societat valenciana és molt dretana i li perdona tot al PP, però hi ha símptomes que això no és així. Per exemple, el fet que es manipuli tant Canal 9 i que hi dediquin tant esforços a fer-ho és simptomàtic. Si el PP tengués clar que la societat els hi perdona tot no manipularien tant el missatge. En realitat tenen por a que la gent es llevi la vena dels ulls. A les darreres manifestacions per les retallades educatives (‘La primavera valenciana’) ells han demostrat por i per aquest motiu han tret tanta policia al carrer i actuat com han actuat.
-No veig autocrítica. Supòs que l’esquerra també té responsabilitat en el fet que el PP col·leccioni majories absolutes…
-Si, tota l’esquerra té culpa. Per començar, s’han imitat els models de la dreta pel que fa a la manera de funcionar. De tota manera, s’ha abusat molt de l’autocrítica. Això ens ha duït a que els debats siguin tots interns. L’autocrítica per sistema tampoc és bona.
-Com us imaginau l’escenari polític i social tenint en compte la crisi econòmica i com l’afronten els distints governs?
-Jo crec que la indignació ciutadana anirà a més i em preocupa que les mobilitzacions no perdin legitimitat
-I quan més mobilització ciutadana, més forta serà l’esquerra?
-Pens que si, de fet els efectes ja s’estan notant. El Congrés té actualment una composició que demostra que la política s’està obrint a fórmules que neixen del carrer.
