26.04.2012 - 06:00
El pressupost de l’estat espanyol discrimina la ciutat de Barcelona. ‘Aquesta discriminació acaba significant una pèrdua absoluta de la capacitat de remuntar la crisi a partir amb la inversió i el pressupost’, diu Jordi Portabella, president d’Unitat per Barcelona. En aquesta entrevista de VilaWeb explica la proposta que presentarà demà al ple en relació amb els comptes espanyols. També parla dels episodis de violència a la ciutat, i de com eradicar-la.
—Com perjudica Barcelona el pressupost de l’estat?
—Amb moltes actuacions de caràcter discriminatori, i no em refereixo pas a una disminució de les aportacions per causa de la crisi. Discriminatori vol dir que hi ha unes disminucions en percentatges i en diners absoluts que no tenen comparació amb ciutats de la mateixa magnitud, com ara Madrid. O fins i tot amb ciutats de menys població. Per exemple, Barcelona, com a capital de Catalunya, tenia un petit pressupost de capitalitat, que s’ha rebaixat un 63%.
—Hi ha més inversió a la casa reial espanyola que no a Rodalia de Catalunya, oi?
—Sí, la reducció del pressupost de la casa reial és del 2% i cobra 8,2 milions d’euros del pressupost per manteniment. Rodalia de Catalunya té una disminució que s’acosta al 50% i disposa de vuit milions d’euros. I mentre la partida al Museu del Prado augmenta un 2%, la disminució pressupostària dels museus catalans és espectacular, tots amb una retallada del 10% – 15%, si no del 100%. Aquesta discriminació acaba significant una pèrdua absoluta de la capacitat de remuntar la crisi amb la inversió i del pressupost.
—No té marge de maniobra, doncs, l’ajuntament?
—Sí que en té. Hi ha la Carta Municipal de Barcelona, que entre més coses fixa la participació en alguns impostos. I això no es fa en aquest moment. El govern de la ciutat ha de reivindicar amb fermesa el compliment de la Carta Municipal i entrevistar-se amb qui calgui perquè ens en puguem sortir.
—En quin punt es troba el front comú que havien de fer les forces de l’ajuntament a Madrid?
—El batlle va demanar aquest front comú per a anar a reivindicar a Madrid un pressupost just. Hi vam estar d’acord, i ens vam oferir a mitjançar amb els altres grups. No hem rebut cap més notícia de l’alcalde.
—Com es pot plantar cara des de l’ajuntament i de les institucions del país a una ofensiva com la del PP?
—Reforçant el convenciment propi, la fortalesa de les nostres institucions, i proposant un desafiament d’estat que sigui prou ampli. No podem sostenir més la situació econòmica produïda per la relació Catalunya-Espanya, de la qual deriva una bona part de la relació de Catalunya amb Barcelona. Hem de proposar el pacte fiscal. Em sembla que hi ha possibilitats de vertebrar la societat catalana i barcelonina per fer-nos sentir i per aconseguir objectius essencials per a sortir de la crisi.
—Això implica que ERC i CiU s’entenguin. S’entendran?
—A Barcelona hem fet un esforç per unificar el món independentista, que va divergir fa uns quants anys. Ens vam presentar a les eleccions amb una coalició, i creiem que aquesta és la línia adequada per a defensar els drets de Catalunya i dels Països Catalans. I a Catalunya hem de poder arribar a acords amb els partits que volen anar més endavant, deixant ben clar que nosaltres som independentistes. Si haguéssim de fer la formulació final, aniríem directament a la independència, però hi ha un procés, com pot ser el referèndum sobre el concert econòmic, per a arribar a acords amb les altres formacions.
—Us sembla realment possible que Barcelona acabi entrant en l’Associació de Municipis per la Indepedència?
—Esprem que creixi la massa dels municipis que s’adhereixen a l’associació, de tal manera que si al final tan solament depèn de Barcelona que se superi el 50% dels adherits, puguem tenir un nou argument per a pressionar al govern de la ciutat. I, a més del govern, necessitem una tercera força. Fem equilibris polítics per a tenir aquesta majoria, però és molt difícil.
—Quina relació teniu amb la nova direcció d’ERC d’Oriol Junqueras. Us hi sentiu més còmode?
—Nosaltres vam donar suport a l’actual president i a la secretària general del partit. Creiem que aquest primers mesos les coses es fan bé; falta, com és normal, aprofundir alguns aspectes.
—A Barcelona ara teniu una influència més limitada, amb dos regidors…
—L’aritmètica de les eleccions no ens dóna la capacitat de ser decisius, però sempre hem basat el nostre coneixement polític en el treball i en el rigor, i això facilita que moltes de les nostres propostes s’aprovin i que puguem tenir una posició central en la política.
—Al ple de divendres demanareu al batlle que estableixi un comandament únic de cossos de policia catalans per a la cimera del BCE.
—Barcelona és una ciutat acostumada a fer esdeveniments, i hem pogut veure en força ocasions que, quan vénen els cossos de seguretat de l’estat, acostumen a fer estralls. Creiem que l’alcalde ha de garantir un comandament únic i que sigui dels cossos de seguretat catalans.
—Penseu que pot haver-hi incidents com els de la vaga del 29-M?
—M’agradaria que no hi hagués aldarulls com aquells, que es van esdevenir al marge de la manifestació de la vaga general. Però em temo que hi ha grups que aprofiten aquests dies per fer-se notar. A mi, m’agradaria que es fessin notar pacíficament i responsable .
—Què en penseu de la web d’Interior, amb fotos de sospitosos de la violència urbana?
—És una mesura equivocada, perquè demana als ciutadans que denunciïn uns altres ciutadans i això porta oposició social, no cohesió. A més, pot arribar a justificar actuacions violentes indiscriminades. La policia ja hi és per a fer això.
—Com s’ha de resoldre la violència a Barcelona?
—D’una manera preventiva. Actuant abans que sorgeixin els aldarulls, sabent els individus que poden dirigir o animar aquests incidents, o participar-hi. I fent una preservació dels espais prou bona perquè no pugui haver-n’hi. I això amb agents de la policia qualificats per a fer-ho.
