23.04.2012 - 06:00
Raimon és un dels cantants que més ha prestat la veu als poetes. Però poca gent sap que la seva famosa cançó ‘Diguem No’, també va sorgir d’una lectura, la de ‘L’home revoltat’ d’Albert Camus. ‘Al principi del llibre, s’hi diu: “Qu’est-ce qu’un homme revolté? Un homme qui dit non”. El cantant xativí ho va explicar dijous, durant el tradicional pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de Barcelona. Raimon va conversar amb el director de VilaWeb, Vicent Partal, sobre llibres i escriptors, sobre poesia i música, sobre Barcelona i el País Valencià (vídeo íntegre).
Raimon va dir, entre més coses: ‘Sense Ausiàs March, Fuster i Espriu, segurament que no m’hauria dedicat a cantar’. I va recalcar: ‘Llegint Ausiàs March a la Universitat de València em vaig adonar que aquella llengua que jo parlava era una llengua culta, i això va ser decisiu.’
Els llibres sempre han estat part de la seva vida, i llegeix amb passió: ‘La meua relació amb el llibre ha estat intensíssima, en tot moment’; a més,’hi ha llibres que et canvien la vida i la manera de moure’t en el món’.
Enguany fa cinquanta anys del primer recital de Raimon a Barcelona, i la ciutat també va entrar, naturalment, en la conversa. Raimon va manifestar que s’hi sentia acollit i apreciat; de fet, ‘no m’imagine sense Barcelona’, va dir.
I cinquanta anys fa també de la publicació de ‘Nosaltres, els valencians’, el llibre insígnia de Joan Fuster, amb què Edicions 62 es va estrenar. Entre Fuster i Raimon hi va haver una gran amistat i Raimon va fer tot un elogi del llibre ‘que mai no ha tingut les rèpliques que mereix’. I parlant de Salvador Espriu, de qui també fou molt amic, va comentar: ‘Cada vegada que llegeixes els escriptors que han estat amics teus és com si hi tingueres una conversa.’
En l’acte hi van intervenir, així mateix, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i el batlle de la ciutat, Xavier Trias. Ciurana va manifestar que Barcelona havia de continuar jugant fort pels llibres i exercir de ‘capital de la cultura catalana’. I va assenyalar com un fet significatiu que l’acte fos protagonitzat per dos valencians.
Quant al batlle, va recordar l’encert de la política de biblioteques, portada a terme durant dècades per la ciutat. De fet, són les Biblioteques de Barcelona que organitzen el pregó.
