20.04.2012 - 19:43
Escriure com a professió única tampoc ho acabo de veure clar, hi ha gent que s’hi dedica però crec que et desequilibra molt. Treballar fent coses manuals també va molt bé, treballar amb el cap és molt estimulant però t’esgota molt, ja ni llegeixo. La tensió també t’ajuda a treballar però les feines manuals ajuden a relaxar-te. Hi ha èpoques que m’he passat tota la setmana escrivint però acabes una mica tocat de l’ala.
Què se sent quan el que escrius pren forma de llibre?
Una barreja de gràcia i por. Estàs content però et qüestiones si serà ben valorat, si agradarà, et preocupes perquè no hi hagi cap error.
Penses en un públic en concret?
Imagino que hi ha algú que entendrà el que explico i que ho gaudirà. Com a lector sóc molt tolerant, m’agrada que em portin a llocs límit, al principi escriure segons què em feia vergonya però ja ho he superat. Amb el que la gent veu a la televisió, vols dir que algú s’esgarrifa?
Com ha de ser un escriptor?
Ha d’haver llegit molt, això fa que vegis el món d’una manera determinada, com el fotògraf veu enquadraments, l’escriptor veu històries. Has de ser molt observador, d’orella i vista. I se n’ha de tenir moltes ganes, s’ha de tenir molta moral perquè el món t’intentarà treure aquesta idea del cap. Per arribar a publicar el meu primer llibre vaig haver de trucar moltes portes.
Estàs pendent de les vendes?
No hi penso. Els drets d’autor te’ls paguen un any després de la publicació, si vols pots trucar i demanar com van les vendes, però jo no ho faig mai. Segurament tindria un disgust (riu).
