19.04.2012 - 14:08
Històricament, França ha estat un referent per la cultura catalana, bé per la influència de corrents literaris i artístics, bé per ser alhora refugi i porta de sortida al món quan quedar-se a Catalunya era garantia d’aïllament i repressió.Josep Maria Sert, Joan Oliver o Salvador Dalí són només alguns dels exemples d’artistes i intel·lectuals que van treure profit de la projecció (i exili, en alguns casos) que oferia el país veí.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) , es calcula que uns 22000 catalans resideixen a França, essent aquest el país amb més població d’emigrants provinents de Catalunya.
L’ informe sobre la situació de la Llengua catalana, realitzat i presentat per la Xarxa Cruscat–Institut d’Estudis Catalans l’any 2010, estima el nombre de catalanoparlants al departament francès Llenguadoc-Rosselló en 142000 persones, xifra que representa un 1,5% del total de població que parla català arreu. Aquest baròmetre assenyala també que les competències lingüístiques orals en català a la Catalunya Nord es troben entre el zero i el 10%.
I la resta del territori que no és catalanoparlant? Fins a quin punt la cultura catalana té presència actualment a França fora de la Catalunya Nord?
París, capital cultural
L’any 1977 es va crear el Centre d’études catalans de l’Université Paris-Sorbone amb la intenció de promoure el coneixement de la cultura i llengua catalanes en l’àmbit universitari. Aquesta universitat té convenis d’Erasmus amb universitats de Barcelona, Tarragona, Alacant i València. També organitza cursos de català per adquirir els títols homologats, que són lliurats per l’Institut Ramon Llull.
Amb el nou Estatut de Catalunya, aprovat el 2006, la Generalitat té la possibilitat de tenir representació oficial – que no oficiosa- fora del territori català. Això va fer que, en el cas de París, aquells organismes que es trobaven d’alguna manera aglutinats a la Maison de la Catalogne (que va tancar el 2008, entre d’altres, per motius econòmics), es dividissin en tres:
-Governació, per la vessant diplomàtica.
-Turisme, per la promoció turística de Catalunya.
-Institut Ramon Llull, per la promoció de la cultura catalana.
L’ Institut Ramon Llull (IRL) té 2 seus (Barcelona i Palma) i 4 oficines arreu del món (Nova York, Berlín, Londres i París). Els seus objectius reflecteixen una vocació de projecció internacional del català en punts com la promoció de la “difusió l’exterior del coneixement de la literatura que s’expressa en llengua catalana per mitjà del foment i el suport a les traduccions a altres llengües i de les accions de promoció exterior pertinent” o el fet de promoure i donar suport a les societats de catalanística a l’exterior i a les seves iniciatives, projectes i actuacions. Raül David Martínez, delegat al capdavant de l’ oficina de París, és l’encarregat de coordinar l’agenda de l’IRL i les relacions entre artistes catalans i institucions franceses. Una sola persona en un petit despatx a la Rue de la Boëtie de la capital francesa.
Però, com acostuma a passar, abans que les institucions aconsegueixin res,la ciutadania s’organitza. El Casal de Catalunya a París va néixer, com la majoria de casals catalans que hi ha arreu del món, durant la postguerra, un moment de grans moviments d’emigració de Catalunya, especialment cap al país veí. Així com l’IRL s’encarrega de fer arribar a un públic francès la cultura catalana, el Casal de Catalunya és fonamentalment un punt de trobada pels emigrants catalans, ja siguin de llarga durada o bé estiguin a França durant poc temps, com és el cas d’estudiants d’intercanvi. Tot i així no tanquen les seves portes als francesos, o altres, que es vulguin apuntar a una calçotada, a celebrar Sant Jordi o a veure les obres del grup de teatre amateur.
Segons el baròmetre del Cruscat-IEC, el còmput total de la població que declara saber parlar català és de 9.569.00 persones. El seu potencial com a llengua de demografia mitjana – sempre segons aquestes institucions- la situa en un grup que ocupen altres llengües com el xec, el suec, l’hongarès, el búlgar o el grec.
De la Gàl·lia a Catalunya
Segons les dades sociolingüístiques del Baròmetre de la Comunicació que a Catalunya ha estat realitzada i presentada per la Xarxa CRUSCAT – IEC i l’equip del Baròmetre de la Comunicació, un 0,3% dels habitants de Catalunya tenen com a llengua materna el francès. Catalunya és també una de les destinacions turístiques més habituals fora del seu territori nacional per part dels francesos, per la proximitat geogràfica, lingüística i cultural.
L’ Institut Francès de Barcelona va ser creat l’any 1920 amb la intenció de promoure la cultura i llengua franceses, alhora de ser un referent també pels francesos que vivien o visitaven la ciutat. En tots els seus anys d’existència, va tenir un paper especialment important durant el Franquisme, ja que servia com a plataforma de difusió d’idees prohibides pel règim, i va servir a part de la intel·lectualitat catalana com a pont al món en un moment d’aïllament i endarreriment.
Anys més tard, l’IFB continua essent un referent en la promoció de la cultura francesa en tots els àmbits artístics i del coneixement, organitzant col·loquis amb doctors o escriptors, exposicions sobre cantants o directors de cinema, i cicles de cinema entre d’altres. L’Institut treballa en estreta col·laboració amb altres entitats per tal d’arribar a un públic més ampli (per exemple, l’exposició ‘Més fotoperiodisme’ que s’exposa al CCCB fins el 28 de maig compta amb la participació de l’IFB).
Des de l’1 de setembre de 2012, Yannick Rascouët es troba a la direcció del centre. L’Institut té una agenda d’activitats amb programació mensual molt diversa, i ofereix classes de francès i títols de l’ idioma homologats internacionalment, que amb la crisi econòmica han augmentat la seva demanda.
Enllaços
Array
Array
