15.04.2012 - 06:00
Entre els dos mil dos-cents passatgers i tripulants que anaven en el fatídic viatge del Titanic hi havia gent de molts orígens. També catalans. En concret, n’eren cinc. Quatre viatjaven junts: Emili Pallàs i Castelló, de vint-i-nou anys; el seu amic Julià Padró i Manent, de vint-i-sis; la seva dona, Florentina Duran i Moré (trenta anys), i la germana d’aquesta última, Assumpció (vint-i-set anys).
Tots quatre havien decidit de fer les Amèriques i van elegir el Titanic com a mitjà de transport per a començar un viatge cap a Cuba: hi van embarcar, amb bitllet de segona classe, a l’escala que el transatlàntic va fer a Cherbourg (Normandia). Ara fa un segle just, la nit de l’enfonsament, tots quatre van poder sortir-ne vius, elles a bord del bot número 12 i ells, al número 9. Uns quants dies després es van retrobar al ‘Carpathia’, un dels vaixells que va rescatar els supervivents. Arribats a Nova York, la parella va continuar el camí cap a Cuba i es va instal·lar a l’Havana, on Padró va arribar a ésser propietari d’una companyia d’autobusos cubana. L’Emili i l’Assumpció, per la seva banda, van decidir tornar a Catalunya. Emili Pallàs, casat amb Aurora Rabasa, va obrir una fleca al carrer del Consell de Cent de Barcelona gràcies als diners obtinguts de la indemnització de l’accident. El cinquè català al Titanic, del qual quasi no se’n sabia res fins ara, era Joan Monrós. Nascut a Barcelona, vivia entre París i Londres quan amb tan sols vint anys el van contractar d’ajudant de cambrer per al restaurant a la carta del Titanic. Monrós, doncs, va ésser l’únic català membre de la tripulació del transatlàntic. I també l’únic que va perdre la vida, com una gran part dels passatgers que hi viatjaven en tercera.
