Els Premis Cavall Verd a obra publicada destaquen Francesc Garriga i Antoni Clapés

  • La vetllada literària és el pròleg de la gran 'Marxa per la llengua' a Palma. Al llarg d'avui diversos actes reten homenatge a l'escriptor Miquel Àngel Riera

VilaWeb
Redacció
24.03.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

S’han donat a conèixer els XXIX Premis Cavall Verd que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a Mallorca. El Premi Josep Maria Llompart al millor recull poètic en català publicat el 2011 ha estat per a Francesc Garriga, per l’obra ‘Ragtime’ (Labreu Edicions). I el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica publicada en català el 2011 se l’ha endut Antoni Clapés, per la seva traducció de ‘Tomba de Lou’, de Denise Desautels (Cafè Central – Eumo Editorial). El lliurament dels premis es farà avui al vespre en el transcurs d’un sopar literari.

Al llarg del dia també s’ha organitat una jornada d’estudi i d’homenatge al poeta i novel·lista Miquel Àngel Riera (1930-1996). Els Premis Cavall Verd es convertiran en el pròleg de la ‘Marxa per la llengua’ que es farà a Palma demà, per denunciar els atacs a la llengua del govern Bauzá.

El jurat dels premis, presidit per Miquel Bezares, vicepresident de l’AELC per les Illes Balears, l’han format Pere Gomila, Jaume Aulet, Christelle Enguix i Lluís Servera.

Sobre ‘Ragtime’ de Francesc Garriga (Sabadell, 1932), han pres les paraules de Labreu: ‘Aquest poema continu que es construeix i s’enriqueix, a l’hora que evoluciona, llibre a llibre, en l’obra de Francesc Garriga, depurant-se, cada cop més, de retòrica i tendint a l’essencialització del llenguatge, fa una mena de gir visual cap al passat, però no en un sentit elegíac, perquè aquest passat s’emmiralla constantment en un present esquerp i en la incertesa d’un futur que recorden al poeta tot allò que podria haver estat i no ha estat, tot allò que es perd en el difícil equilibri d’una subsistència fidel a una manera personal i intransferible d’entendre el món. I el resultat d’això converteix Garriga en un dels pocs poetes contemporanis posseïdors d’un llenguatge tan propi i personal, tan diferent a la resta, que molts no han sabut valorar, potser perquè no l’han pogut etiquetar, però que ha creat un estol d’admiradors, lectors i deixebles entre les noves generacions.

Pel què fa a ‘Tomba de Lou’, de Denise Desautels (Cafè Central – Eumo Editorial), traduït per Antoni Clapés (Sabadell, 1948), diu l’editorial de Vic: ‘És un llarg poema en prosa sobre la pèrdua, sobre el dol(or). Després del llarg procés de malaltia de Lou, l’amiga de l’ànima –potser l’alter ego de Desautels–la consciència de la desaparició infligeix en la poeta un sofriment a frec de l’indicible: és a dir, l’objecte i el subjecte mateix de l’escriptura poètica. En relació amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: «Lou. Una nova, petita veïna que esdevingué l’amiga de la infantesa, l’amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d’un càncer el 1998. Al juny  anterior havíem creuat París juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguéssim quinze anys».’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any