Xàtiva recorda les víctimes del bombardeig del 39

  • El 12 de febrer de 1939 l'aviació franquista va atacar la ciutat i va fer un centenar de morts i 300 ferits · En parlem amb Toni Cucarella

VilaWeb
Bel Zaballa
12.02.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els xativins recorden avui les víctimes del bombardeig franquista que el 12 de febrer de 1939 va fer un centenar de morts i 300 ferits. L’acte, organitzat per la plataforma local d’amics de la República, es fa davant del monument commemoratiu, l’Aixopluc, i hi participen els escriptors i veïns de la ciutat Toni Cucarella i Xavier Aliaga. ‘Ma mare tenia 7 anys quan va passar i ho recorda nítidament, com la majoria de les persones que ho van viure. Hi ha qui encara no ha oblidat com la tremolor de la terra en caure les bombes li pujava pels peus, cames amunt’, relata a VilaWeb Toni Cucarella.

Cucarella explica que a mig matí d’aquell 12 de febrer, ‘una esquadra de cinc avions Savoya italians bombardejaren l’estació de trens quan hi havia aturat un comboi amb soldats republicans que tornaven de permís del front’.

Cada 12 de febrer es commemoren aquells fets i es recorden les víctimes de la matança al mateix punt on van tenir lloc. I com cada any, el batlle de Xàtiva, Alfonso Rus, tampoc no té pensat d’assistir-hi avui. ‘Rus sempre ha estat contrari a aquest acte d’homenatge a les víctimes. Si ell haguera pogut evitar-ho, el monument que hi ha a l’estació, l’Aixopluc, aixecat l’any 2007, no hi seria’, diu l’escriptor, que recorda que Franco encara és batlle honorari de Xàtiva perquè Rus no ha volgut llevar-li la condecoració. ‘El PP ha actuat i actua amb coherència amb el seu passat polític. Tanmateix, la ‘modèlica transició’ va fer traïdora la memòria de l’esquerra prudent, que s’ha mogut per recuperar-la quan la dreta hereva del franquisme criminal ha pujat els seus als altars’, lamenta.

El del 39 no era el primer atac que patia Xàtiva. Segles abans, el 1707, durant la Guerra de Successió, les tropes borbòniques van calar foc a la ciutat. És per això que als xativins també se’ls coneix com a ‘socarrats’. D’aquells fets en queda encara un record que també ha esdevingut un símbol: el retrat de Felip V penjat de cap per avall al Museu de l’Almodí.

Quan demanem a Cucarella que ens parli de com els xativins han suportat els envits al llarg de la història i s’hi han sobreposat, ens alerta: ‘Sobreposar-se? Ens tenen aponats! Un deficient cultural i democràtic profund que menysprea la història de Xàtiva com Alfonso Rus porta sent batlle per majoria absoluta des de fa més de setze anys’, i diu que hi ha molts xativins que no saben què va passar el 12 de febrer de 1939 ni el 1707. Per això lamenta que avui Xàtiva sigui una ciutat ‘mediocre i espanyolitzada, i desfeta pels negocis del PP’.

Però també recorda que, ‘afortunadament, hi ha una altra Xàtiva: la de Raimon, Artur Heras, Pep Botifarra, Feliu Ventura, Elies Barberà, Xavier Aliaga. És minoritària i bandejada, però només a nivell polític, perquè Raimon, Feliu Ventura i Pep Botifarra omplen el Gran Teatre quan hi actuen’. 

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any