Militants del PSC es donen de baixa ‘pel tomb espanyolista del partit’

  • Són set militants del Penedès, descontents del resultat del congrés que va elegir Navarro

VilaWeb
Redacció
02.01.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSC va optar, al congrés de desembre, per una direcció de continuïtat avalada pels dirigents que abandonaven la primera línia. Després d’un període pre-congressual amb molt de debat a les bases i de la presentació d’alguns moviments per a reforçar el catalanisme del partit en pro del dret de decidir, set militants socialistes del Penedès han anunciat, en una carta oberta que es donaven de baixa, pel ‘tomb espanyolista del PSC’.

 

Els set que pleguen són Alba Arnabat Colomer, Josep Colomé Ferrer, Àngels Gómez Comino, Josep Maria Masachs Suriol, Xavi Raventós Garcia, Xavier Raventós Raventós i Dolors Villaró Rovira. Alguns han tingut responsabilitats directives dins el partit i dos, Josep Colomé i Dolors Villaró, han estat regidors de Vilafranca del Penedès.

Els sotasignats, descontents de la nova direcció i de la línia política del congrés, diuen que, quan van començar a militar al PSC, tenien el convenciment que era ‘un partit socialista que defensava els interessos de Catalunya’. Però que ‘la castració de l’estatut pel Tribunal Constitucional espanyol i la satisfacció mostrada per la sentència pels partits polítics espanyols (PSOE i PP) va representar un primer punt de ruptura. En aquell moment el PSC no va voler capitanejar el desig majoritari dels catalans en defensa dels seus drets, i membres destacats del partit van aplaudir efusivament la sentència contrària al que el poble de Catalunya havia decidit.’ I continuen: ‘Considerem que el tomb espanyolista i la submissió a les directrius del PSOE s’han reflectit perfectament en el darrer Congrés del PSC.’

A continuació, us oferim la carta amb l’exposició de motius.

‘Els qui signem vàrem començar a treballar pel PSC convençuts que ho fèiem per un partit socialista que defensava els interessos de Catalunya. Considerem que aquest ha estat l’objectiu del PSC durant molts anys. Seria absurd intentar explicar aquí el paper que aquest partit ha tingut en la lluita per a millorar les condicions de vida dels treballadors i les treballadores de Catalunya, però no es pot negar que, des dels governs municipals, el PSC ha estat el partit de l’esquerra catalana i catalanista que va liderar el procés de transformació de nombroses ciutats catalanes, apostant per uns models de ciutat pensats per a afavorir la convivència. El PSC va fer un enorme treball per la cohesió social i el manteniment d’una única ciutadania defensant i aplicant polítiques que evitessin la fractura entre les comunitats catalana i aquells qui els anys 60, 70 i 80 van arribar a Catalunya, cercant un futur millor i ajudant a fer del nostre un país més pròsper.

També volem destacar que els socialistes catalans han tingut, fins fa poc, un discurs propi, diferenciat dels programes del PSOE. Aquest discurs propi, clarament representat en la figura del president Maragall, va portar a l’elaboració d’un nou estatut que ampliava les competències i les llibertats de Catalunya com a poble i nació en el marc legal de l’estat espanyol. La castració d’aquest estatut pel Tribunal Constitucional espanyol i la satisfacció mostrada per la sentència pels partits polítics espanyols (PSOE i PP) va representar un primer punt de trencament. En aquell moment el PSC no va voler liderar el desig majoritari dels catalans en defensa dels seus drets, i membres destacats del partit van aplaudir efusivament la sentència contrària a allò que el poble de Catalunya havia decidit.

La majoria dels catalans hem canviat la percepció que teníem respecte de les relacions amb Espanya, sobretot a partir de l’onada recentralitzadora i jacobina desencadenada després de la sentència del Tribunal Constitucional. En aquell context, mentre el PSC defensava l’estatut a Catalunya, els seus diputats callaven a Madrid, obedients als dictats del PSOE. Mentre el govern espanyol negava a Catalunya els diners que li pertoquen els diputats del PSC callaven, i una ministra d’aquest govern, militant del PSC, no obria la boca, més pendent de la seva carrera política que de les necessitats de Catalunya. Finalment, considerem que el tomb espanyolista i la submissió a les directrius del PSOE s’han reflectit perfectament en el darrer Congrés celebrat pel PSC. Els qui signem no podem estar d’acord amb aquest tomb polític, perquè a nosaltres no ens neguiteja defensar que Catalunya és una nació i que té el dret de triar el seu estat, si es fa en plena llibertat i sense coaccions.

També mostrem la nostra decepció amb la resposta (o més aviat el silenci) que el PSC dóna a la crisi econòmica que ens colpeja. Quan es va produir una forta crisi, els anys vuitanta, els socialistes vàrem lluitar contra la desocupació defensant polítiques econòmiques d’esquerres, que optaven per la inversió pública i la formació com a armes per a crear ocupació de qualitat. Actualment, mentre l’esquerra europea (especialment a França i Alemanya) articula un discurs propi per a fer front a la crisi, diferent del discurs basat en les retallades i a carregar el cost de la crisi a l’esquena dels treballadors i les treballadores, el PSC sembla més preocupat per mantenir les cadires dels seus dirigents que no pas per la situació dels qui han perdut la feina o dels qui han vist com empitjoraven les seves condicions de vida.

Ni en l’àmbit nacional ni local no s’han presentat noves propostes per a fer front a la crisi. Al contrari, s’han acceptat les que provenen de la dreta, sense protestar. La manca d’alternatives dels socialistes catalans a les polítiques econòmiques adoptades pel govern de la Generalitat fa vergonya. L’acord entre els socialistes locals amb el govern de convergència, és una claudicació, una mostra més d’impotència del PSC per a afrontar el debat polític, regalant al govern municipal la placidesa de la no-oposició, el conformisme i l’abandó dels interessos de la gent que els va votar.

El PSC s’ha allunyat de la realitat i els ciutadans i les ciutadanes han respost a les urnes. La ciutadania, amb els seus vots, ha dit al PSC que el seu missatge no els interessava, que no se’l creien. Han estat nombrosos els votants socialistes que o bé han votat unes altres formacions o bé s’han quedat a casa. Ni a Vilafranca ni a Barcelona no han fet una lectura apropiada dels resultats. No hi ha hagut cap dimissió, cap gest de dignitat democràtica. Els ha importat més mantenir el càrrec que escoltar la ciutadania i responsabilitzar-se de la derrota.

Nosaltres considerem que la política ha de ser vocacional, no professional, i per aquest motiu no podem estar d’acord amb un partit en què els dirigents s’han professionalitzat. Considerem que és possible de fer front a la crisi amb polítiques de caire socialista, que no es moguin al dictat d’això que ara anomenen “mercats” i que sempre hem anomenat especuladors. Creiem que en resposta a l’actitud dels partits espanyols envers Catalunya cal reivindicar el dret de decidir del poble de Catalunya. Tot i el gran respecte que ens mereixen els i les militants socialistes de base, nosaltres deixem la militància del PSC, sense que això vulgui dir que renunciem a treballar per una Vilafranca i una Catalunya socialistes.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any