24.11.2011 - 06:00
Una professora de la Universitat de les Illes Balears, assassinada, apareix surant a la platja des Dolç de Mallorca. Així comença la novel·la ‘La mar no sempre tapa‘ (Moll) de Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976). Una història protagonitzada pel periodista Andreu Julià, que ja és la tercera novel·la de Bennasar que protagonitza. Ara, en aquest cas el tinent Pou, de la guàrdia civil, l’ajuda a investigar el crim. Sebastià Bennasar llegeix el començament de la novel·la (vídeo) per a la sèrie Escriptors.TV.
‘La mar no sempre tapa’ és una novel·la negra amb tots els ingredients que l’autor, especialista en el gènere, considera imprescindibles: molta crítica social, detectius amants de menjar i beure bé…, un aspecte, aquest últim, que reflecteix un cert hedonisme (aquí mengem amb gust i no com a les novel·les de Stieg Larsson). Tota la història passa a Mallorca i a l’hivern. Bennasar n’explica el perquè: ‘A l’hivern no hi ha turistes i me pens que, si Mallorca va ser un paradís, i si en resta res, és ara a l’hivern, fora vila.’
‘Volia demostrar que Rusiñol no es va adonar de res. Perquè Mallorca no és l’illa de la calma, és un país tan normal o anormal com els altres. Una illa és un petit món amb totes les representacions universals, i de totes les classes, que pots observar sense haver de córrer gaires quilòmetres. I jo volia criticar el món universitari, la manera com canvia. I reivindicar un periodisme d’investigació, de raça, el bon periodisme. En aquest sentit, el llibre també és un homenatge a en Ferran Torrent, a n’Hèctor Barrera, un dels grans personatges de la novel·la negra catalana de tots els temps. I en general és una crítica d’aquesta Mallorca que viu al servei del turisme. També volia parlar d’escriptors estrangers que van viure a Mallorca, de la ‘beat generation’, que tenen a veure amb el cas.’
El llibre ha guanyat el Premi Vila de Lloseta, un premi circumscrit per ara a Mallorca, que publica l’editorial Moll. ‘Feia molt que no em presentava a cap premi a Mallorca i jo tenia una novel·la que s’ajustava a les bases, que demanen una novel·la més aviat curta. Com que és una novel·la molt mallorquina, m’agradava la idea de començar el periple de la novel·la a Mallorca. I mira, se’n varen presentar trenta-vuit al premi i el vaig guanyar.’
Un especialista en novel·la negra
Sebastià Bennasar té trenta-cinc anys i ja ha publicat una vintena de llibres; d’aquests, cinc són novel·la negra. Aquests darrers anys s’ha especialitzat no solament com a autor, sinó també com a estudiós d’aquest gènere. És així que enguany ha publicat dos llibres. L’un, ‘Pot semblar un accident. La novel·la negra i la transformació dels Països Catalans‘ (Meteora), és un assaig. Explica: ‘Aquests darrers deu anys s’han publicat 189 novel·les de gènere negre. D’aquestes, en vaig analitzar una cinquantena. I vaig constatar que era un gènere que detectava molt bé els canvis i transformacions del país.’
L’altre llibre és ‘501 crims que has de conèixer abans de morir‘ (Ara Llibres). ‘Em sent molt còmode escrivint novel·la negra, però sobretot estudiant-la. La meva tesina enfoca la novel·la negra com a font secundària de la història. Per què, és clar, què és la novel·la negra? És la gran novel·la social contemporània i, en part, també és la novel·la realista.’
Un ‘instant book’ sobre el moviment dels indignats
Aquest 2011 Bennasar també ha publicat el llibre ‘La primavera dels indign@ts‘ (Meteora), una anàlisi del moviment, gairebé escrita en temps real, producte d’un treball de màster. ‘Volia analitzar si el moviment dels indignats era una manera nova de fer política. I per mi, fan política d’una altra manera i tenen uns precedents: Gandhi, les marxes contra les nuclears, les manifestacions del ‘No a la guerra’, les mobilitzacions universitàries contra el Pla de Bolonya, el moviment antimundialització, la mobilització contra la manipulació electoral arran de l’atemptat al metro de Madrid, les revolucions de la primavera àrab… La intenció era de fer una crònica explicada des d’una posició objectiva, des de fora. I volíem (jo i els editors) que fos la primera a sortir, perquè els altres llibres que s’hi refereixen tots eren escrits des de dintre.’
