Claret Serrahima, cap i pota

  • S'acaba d'inaugurar una exposició a l'Arts Santa Mònica sobre la trajectòria d'aquest dissenyador gràfic

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
23.11.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Claret Serrahima és més que un dissenyador gràfic, és un narrador visual. I des d’aquesta concepció presentem “De cap a peus“, una exposició que mostra la totalitat del personatge.’ Així s’expressa el dissenyador Òscar Guayabero, comissari de l’exposió sobre Claret Serrahima, que es va inaugurar ahir a l’Arts Santa Mònica. I Serrahima replica: ‘La veritat, és molt difícil fer una exposició sobre un mateix. Encara no sé si m’agrada ni si m’interessa. És complexa, això sí, no és cronològica, ni és un comiat (això, ja us ho asseguro), no hi ha les millors peces en tots els casos, perquè a vegades s’ha prioritzat la importància històrica, i darrere l’exposició també hi ha l’estudi cla-se (nom format per la primera síl·laba del seu nom i cognom). Aquesta disbauxa diuen que és la millor part de l’exposició, però, a mi, més aviat em despista.’

‘Claret Serrahima és com una fotografia moguda, perquè és un personatge que no para de moure’s’, diu Guayabero. I Josep Bohigas, de l’estudi d’arquitectes Bopbaa, que s’ha encarregat del disseny de l’exposició, diu que és com un bosc i hi has de trobar les clarianes. Aquests col·laboradors i amics de Serrahima indiquen així la diversitat d’àmbits a què Serrahima s’ha vinculat: a més de la seva tasca de dissenyador gràfic, també ha estat un activista cultural, creador d’espais significatius, els anys noranta, com el bar Universal i el restaurant Gran Colmado. Però també ha estat un home institucional, que ha dirigit centres com Eina i el Cercle Artístic de Sant Lluch. Ha treballat per a institucions i partits de molts colors i, a més, ha escrit regularment a la premsa, i sovint ha polemitzat. En l’àmbit més privat, li agrada de menjar i cuinar i porta tot sol un parell d’horts ecològics, l’un a Barcelona i l’altre a Ceret, i fa dos vins dolços que surten d’unes vinyes de garnatxa, xarel·lo i varietats diverses, que té a Vallbona de les Monges.

De Serrahima són els logos del centenari de l’any Miró (1993), el KrTU, la Fundació Alícia, Sita Murt, Casa Àsia, Arts Santa Mònica, el Bulli, Catalunya Caixa… Serrahima diu que ell és un dissenyador i que li agrada investigar; que des del seu estudi, cla-se, sempre ha tingut un diàleg amb les altres generacions: ‘No sóc lineal, he mirat d’estar per sobre dels clients i sovint m’ha tocat fer de metge de capçalera. Però he anat molt a la meva i he treballat molt per a les institucions públiques, que m’han deixat força llibertat. No m’agrada la repetició, trobo que va contra el procés creatiu i sempre busco l’evolució i les noves mirades. Barcelona m’ha educat. Un exemple en va ser la revista Cave Canis.’

Cap, mà, panxa i peus

L’origen d’aquesta exposició es troba en una altra que es va fer al Museu d’Art de Ceret, si bé la d’ara s’ha ampliat considerablement. Òscar Guayabero precisa que ‘De cap a peus’ no és una exposició per a dissenyadors, sinó per un públic generalista, i per això aporta més informació de la que és habitual.

Guayabero ha organitzat l’exposició en quatre apartats, lligats a parts del cos diferents: cap, mans, panxa i peus, i l’ha preparada lentament, com si fes un cap-i-pota, un plat que li agrada molt. Diu: ‘De primer s’ensenyen els treballs de cap, molt conceptuals, basats sovint en una estratègia de comunicació i que allò que sobretot fan és endreçar el client. En aquest apartat hi ha la imatge del Bulli, la cara del bulldog francès que Serrahima va idear quan va descobrir que els primers amos del Bulli tenien passió per aquests gossos i que hi havia figuretes i altres objectes en forma de bulldog per tot el restaurant. Fins i tot el nom neix d’aquesta raça canina. O el logotip ben recent de Catalunya Caixa, que va batallar contra tots els responsables de la fusió de les tres caixes, que volien fer desaparèixer tant la paraula ‘Catalunya’ com la paraula ‘caixa’. Ell els va convèncer de la importància de mantenir tots dos termes.

Serrahima és de la generació en què les tecnologies digitals encara no s’havien inventat. Per això la mà li ha estat sempre molt important. Guayabero recorda que el dissenyador va estudiar belles arts i que no ha deixat mai de dibuixar. En aquest sentit, a l’exposició hi ha una selecció de quaderns de viatges, i un disseny rebutjat: el cartell que va idear per a les Festes de la Mercè de l’any passat. Recorda Claret Serrahima que va començar a treballar la idea de la figa amb la idea que aquesta fruita de tardor tan apreciada passés a formar part de les Festes de la Mercè en forma de pastís etcètera. Però quan va presentar el projecte a l’ajuntament, el batlle Hereu va dir que res d’això, perquè es podia associar amb la idea que l’ajuntament feia figa. ‘El problema no era el projecte, el problema eren ells que ja s’havien desdibuixat.’

L’altre apartat correspon als treballs de panxa, que són els que Claret Serrahima ha fet des de la rauxa, amb la complicitat del client, perquè és amic, o perquè és un projecte seu, com ara el bar Universal o el restaurant Gran Colmado. 

Finalment també hi ha treballs de peus, en què el territori és molt important, sigui la ciutat de Barcelona (Claret i Barcelona es retroalimenten, diu Guayabero), el Centre Octubre de València, o el disseny d’etiquetes de vi, en què ha necessitat tocar i trepitjar la terra, apamar el terreny, abans de fer-les.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any