08.11.2011 - 06:00
Ahir al migdia, deu dels onze membres del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) dimitien en bloc, inclòs el president, Francesc Guardans (comunicat). Raó: diuen que la Llei Omnibus retalla les competències i treu tot sentit i la raó de ser del consell. La decisió, radical, dura, perjudica la imatge de la conselleria. Davant la gravetat del fet, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va enviar un altre comunicat i va convocar els mitjans a la tarda.
Sobre com es podia haver arribat a aqueixa situació, el conseller va respondre: ‘La voluntat de diàleg ha estat total, però veig que la idea de reformar implica moltes reticències i moltes dificultats.’ I va reblar: ‘A vegades els ‘castings’ dificulten les coses’, en una clara al·lusió als deu membres dimissionaris: l’advocat Francesc Guardans, el filòsof Xavier Antich, les cineastes Sílvia Munt i Rosa Vergés, la galerista Chantal Grande, la gestora cultural Marta Oliveres, el pianista Manel Camp, l’escriptor Jordi Coca, el poeta Manuel Forcano i el dissenyador i arquitecte Juli Capella. Tan sols la crítica d’art Pilar Parcerisas no va dimitir.
En unes declaracions marcadament dirigistes, Ferran Mascarell va negar que el CoNCA perdés l’esperit fundacional, però es va contradir quan va afirmar: ‘No pot ser que el conseller hagi de demanar per favor quines polítiques es faran l’any que ve. N’hi ha que tenim la responsabilitat de donar resposta al sector cultural.’ Perquè el CoNCA tenia molt a veure amb la pressió dels creadors per a disposar d’un organisme que gestionés els ajuts a la creació des de fora del govern i del conseller de torn. Un organisme que no depengués del vaivé de la política.
Però la concepció de Mascarell no va en aquesta direcció, ben altrament, torna a la manera de fer política cultural clàssica. I les seves paraules ho van deixar ben clar: ‘La reforma del CoNCA és part d’un debat més ampli, la reforma del sistema cultural públic, perquè avui és poc operatiu i molt repetitiu. Cerquem unes polítiques més eficaces. Per exemple, en el sector de la dansa, què s’ha de potenciar, les produccions o les actuacions? Jo sé què cal potenciar. Doncs, si ho sé, m’he d’esperar tres anys a fer la reforma? No, la política s’ha de fer. Tinc la convicció que he de fer política, política cultural.’
Sobre el risc de tant de personalisme, Mascarell va assegurar que cap sector no tenia tants organismes ni entitats de mitjanceria com el de cultura. I va deixar clar que no permetria que la conselleria donés els diners al sector perquè se’ls repartís.
Els tres repartidors de la finestreta única
Mascarell ha portat la Llei del CoNCA al parlament dins la Llei Omnibus, i la modificació més significativa és precisament la supressió de l’atribució de repartir els ajuts. El conseller va dir: ‘La llei ara en procés d’aprovació al parlament proposa la creació d’un organisme que englobi totes les finestres de subvencions existents, sis, en una finestra única. D’aquesta manera s’estalviaran entre tres milions d’euros i quatre. I l’adjudicació dels ajuts serà pública i transparent: tres persones de reconegut prestigi atorgaran els ajuts (un tècnic, un membre designat pel CoNCA i un de designat per la conselleria). I això amb la intenció de desgovernalitzar i de desgremialitzar els ajuts.’
Una de les denúncies dels dimissionaris del CoNCA és que els ajuts de l’ICIC no passaran per aquesta finestreta única. Mascarell va respondre que amb la finalitat de no col·lapsar el sistema i per treballar millor, els ajuts de l’ICIC no s’hi incorporarien en una primera fase, però que s’hi anirien integrant progressivament.
Finalment, va insistir a dir que, després de tres anys, calia reformar el CoNCA per millorar-lo en un context general de reforma de l’administració, i que en sortiria un organisme millor, amb més atribucions. Per exemple, que fes una auditoria cultural.
