23.09.2011 - 06:00
Quan a final d’abril la Companyia Teatre Micalet va anunciar el tancament de la sala pel boicot institucional a què es veia sotmesa i per les dificultats econòmiques consegüents, tot feia pensar que desapareixia l’única sala que programava teatre en català a València. Pocs mesos després, nogensmenys, a mitjan juliol, la productora Pro 21 Gestió Cultural es féu càrrec de la sala i de mantenir la programació en català. Entrevistem Rafa Jordan, corresponsable de la productora, que explica com i per què van assumir aquesta feina.
Rafa Jordan té trenta-set anys. Prové d’una família que ha batallat per l’Escola Valenciana i és dels joves que considera inadmissible que no es pugui veure TV3 al País Valencià. Forma part d’una generació de valencians compromesos amb la llengua i la cultura que s’han educat a la dècada dels vuitanta i dels noranta. Aquestes són dades imprescindibles per entendre per què ha assumit el repte de programar el teatre Micalet. Diu que és una qüestió de responsabilitat.
La productora Pro 21 Gestió Cultural va néixer fa onze anys i ha anat passat de mans en mans i per etapes diferents. Actualment és gestionada per Rafa Jordan i Joan Gregori Maria i tenen en cartera grups teatrals com el Pont Flotant, Oscura Teatre i també gestionen les produccions de Toni Albà als País Valencià, representen els músics Miquel Gil i Ariadna Savall, el grup de rock mestís de Gandia La Raíz, Orxata Sound System, Sva-ters, Soul Atac, i, en dansa, l’índia Shantala Shivalingappa, la coreògrafa Christine Cloux i el grup Supremos Crew.
—Fins ara només éreu productors. Què us va fer convertir-vos en programadors del Teatre Micalet?
El nostre propòsit és de crear el corredor mediterrani de la cultura. I el Teatre Micalet sempre havia estat una sala de referència per a nosaltres. De manera que era una qüestió de responsabilitat. Però, és clar, també és molt difícil i ens adonem que ens costarà aixecar la sala, perquè la crisi afecta el públic. No sabem si omplirem, però farem l’esforç.
—Però cal suposar que el públic no deixarà d’anar a l’única sala que programa teatre en català a València…
Sí, sabem que hi ha un públic, però també és cert que el públic ha anat minvant aquests anys, per manca d’oferta. I aquesta situació ha fet desaparèixer el públic jove, no acostumat a veure teatre en català. S’ha de recomençar. Com amb la música, la dels Manel, per exemple, que és un fenomen nou que arrossega un públic nou.
—Estrenar el 20 d’octubre un espectacle de Carles Santos ja és una declaració d’intencions.
Sí, exacte. Ja ho he dit: volem ajudar a construir un corredor cultural mediterrani. Com és possible que a València no es puguen veure les produccions teatrals de Barcelona? No té sentit que no hi haja una relació. És una anormalitat cultural que volem superar.
—I com ho fareu?
De les sis propostes que programem, cinc vénen de Catalunya. El programa s’estrena amb ‘No al No’ de Carles Santos (20 d’octubre) i després es representarà ‘La partida’ de la Partida Teatre, escrita i dirigida per Òscar Sanz (del 21 al 23 d’octubre); ‘Un home amb ulleres de pasta’ de la companyia Flyhard Teatre, sota la direcció de Jordi Casanovas (del 27 al 30 d’octubre i 3, 5 i 6 de novembre); ‘Audiència I-Real’ de Toni Albà (del 10 al 13 de novembre); ‘Rive Gauche’ de Q-Ars Teatre, una obra de Marc Rosich amb direcció de Rafel Duran (de l’1 al 4 de desembre); i ‘Eufòria’ de l’Horta Teatre, escrita i dirigida per Roberto García (del 14 de desembre al 8 de gener). De moment ens hem compromès amb la Societat Coral el Micalet fins a principi de gener. Ja veurem què passa.
—La relació entre València i Barcelona també implica que el teatre valencià arribi a Catalunya?
Sí, aquest aspecte, l’hem començat a treballar amb la companyia el Pont Flotant. El seu teatre experimental i de qualitat s’ha vist en una vintena de municipis de Catalunya: Terrassa, Badalona, Tarragona, Girona, Reus… I el pròxim espectacle serà una coproducció amb el Festival Temporada Alta: el Pont Flotant estrenarà el 19 de novembre a l’auditori de la Mercè de Girona ‘Algunes persones bones’.
