Noves aportacions sobre l’obra de Vicent A. Estellés

  • La revista Reduccions publica un monogràfic sobre la seva obra i vigència

VilaWeb
VilaWeb
M.S.
20.09.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els números 98/99 de la revista Reduccions, que publica l’editorial Eumo de Vic i que dirigeix Lluís Solà, són dedicats, monogràficament, al poeta Vicent A. Estellés. L’enfocament del monogràfic –ha explicat a VilaWeb Lluís Roda, el poeta valencià que l’ha coordinat–, parteix de la idea que ‘la valoració d’Estellés dins la cultura catalana encara s’ha de fer. I el volum pretén, justament, superar aquesta situació i contribuir significativament a valorar-lo i conèixer-lo’.

Fa dos anys Lluís Roda va proposar a Reduccions de dedicar un dels seus monogràfics a Vicent A. Estellés: ‘Des del principi sabia que , no tractant-se d’una revista amb pretensions academicistes, l’aproximació podria ser més agosarada i lliure, sense perjudicar la qualitat, avalada pel rigor de cadascun dels col·laboradors. Per una altra banda, també em vaig proposar de no perdre el nord. Vull dir que l’obra d’Estellés és tan voluminosa que tot estudi gaire detallista fa perdre el poeta. Per això en aquest monogràfic hi ha força aportacions sintètiques que no incideixen en el detall.’

Lluís Roda va cercar un ventall de col·laboradors d’edats i sensibilitats diferents, que fossin representatius de la diversitat de personatges (crítics, estudiosos i poetes) interessats per l’obra d’Estellés: ‘M’interessava mostrar la capacitat que va tenir Estellés d’interessar gent molt diferent i també la capacitat d’influir en estudiossos i poetes joves, nascuts als anys setanta o finals dels seixanta, com ara Lluís Calvo, Jordi Valls, Jordi Oviedo, Daniel P. Grau, Ernest Farrés i Eduard Cardona. I alhora oferir noves interpretacions d’especialistes que ja coneixem, que ja havien escrit sobre Estellés i que són referents ineludibles fins ara: Vicent Salvador, Dominic Keown, Pérez Montaner, Enric Bou, Francesc Parcerisas.

‘En el monogràfic mostrem la vigència d’Estellés i, encara que tots plegats sumem grans punts de coincidència i de divergència, sí que compartim la idea que la transcendència de l’obra d’Estellés encara està per descobrir. No només en el pes que té en la cultura catalana sinó també en la projecció internacional.’

Lluís Roda recorda que sovint es redueix Estellés al poeta polític, al poeta del sexe i al poeta de la mort. ‘Però no es pot reduir d’aquesta manera. Certament, una obra tan vasta no hi ajuda. Però ara tenim l’Obra Completa publicada per 3i4 en deu volums, més els tres volums que aplega el ‘Mural del País Valencià’ que 3i4 va publicar pòstumament.’ Així i tot, hi manquen llibres diu Roda, que destaca el llibre ‘Primera soledad’, escrit als anys cinquanta en castellà i publicat el 1988 i que fins ara havia passat molt desapercebut, però que sembla que és un volum de primer nivell, i que tracta la mort de la filla. ‘És un llibre meravellós del qual no en podem prescindir per interpretar l’obra d’Estellés, ja que forma part del conjunt d’obres produïdes a la dècada dels cinquanta, amb ‘El llibre de la nit’ i poc després ‘Coral romput’.

‘Hi ha una gran coincidència entre els experts en considerar que la dècada dels cinquanta és la més colpidora literàriament i de gran fortalesa. Però la seva modernitat no encaixava en el context català, per això va passar desapercebuda durant molt de temps.’ Roda també destaca l’alt nivell intel·lectual del poeta i el seu domini profund de la tècnica literària: ‘Pensa que la majoria dels seus poemes són decasíl·labs i alexandrins sense rima, fet que fa pensar en un primer moment que Estellés havia escrit sobretot en vers lliure. Estellés és capaç de satisfer el gust més exigent des del punt de vista crític. Hi ha crítics que no havien parlat mai amb tanta contundència de cap autor com ho han fet d’Estellés. Això és significatiu’

La modernitat d’Estellés va fer que no fos comprès pels seus contemporaris i la voluminosa obra tampoc hi va ajudar reduint-lo sovint a un grapat de tòpics. Per això Lluís Roda és partidari de crear una Obra Selecta: ‘Fins ara les antologies no fan justícia al poeta.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any