Vint anys del cop d’agost

  • Membres del Partit Comunista de l'URSS van provar de frenar les reformes de Gorbatxov amb un cop d'estat

VilaWeb
Redacció
19.08.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els tres dies que van del 19 al 21 d’agost de 1991 tenen un nom en la història mundial: el cop d’agost. Avui fa vint anys un grup de membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), de la línia més dura del govern, va deposar per un parell de dies el president Mikhaïl Gorbatxov i va provar de prendre el control del país. Pels instigadors del cop d’estat (cobertura de l’agència TASS), el programa de reformes de Gorbatxov, la perestroika i la glasnost (restructuració econòmica i transparència política), havia anat massa lluny i hi van voler posar fre. Però no se’n van sortir, i el 21 d’agost Gorbatxov va tornar al poder. Tot amb tot, tant la legitimitat del president com la del PCUS en van restar molt tocades i la dissolució definitiva de l’URSS es va precipitar.

El grup dels vuit, com foren anomenats els conspiradors, era format pel primer ministre Valentin Pàvlov, el ministre d’Interior Borís Pugo, el ministre de Defensa Dmitri Iàzov, el director de la KGB Vladímir Krúixkov, el cap del Consell de Defensa de l’URSS Oleg Baklànov, Vassili Starodúbtsev i Aleksandr Tiziakov. Al capdavant hi havia Gennadi Ianàiev, vice-president del govern de Gorbatxov, que va ocupar la presidència de facto entre el 19 i el 21 d’agost de 1991. Tots vuit volien impedir la signatura del Nou Tractat de la Unió, que havia de substituir l’URSS per la Unió d’Estats Sobirans, perquè creien que dispersava massa el poder del govern central en favor de les repúbliques.

El fracàs del cop, que es va concentrar a Moscou i a Leningrad (ara Sant Petersburg), va accelerar la caiguda de l’URSS. De fet, al cap de pocs mesos molts països occidentals van reconèixer la independència de les repúbliques ex-soviètiques i l’aleshores president de la República Federativa Soviètica de Rússia, Borís Ieltsin, mirant de desbancar Gorbatxov, va proposar d’aplicar a Rússia tot un seguit de reformes econòmiques radicals que, comptat i debatut, anorreaven el sistema. Aquell mateix novembre es va iŀlegalitzar el PCUS i l’1 de desembre, quan els ucraïnesos van votar en un referèndum la independència total de la república, va començar la descomposició real de l’estat soviètic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any