07.07.2011 - 06:00
Que ara es digui que, a partir d’aquesta directiva europea, l’estat espanyol podrà prohibir l’exclusivitat del català en l’etiquetatge és sorprenent… si fa setanta anys que ho fa! No hi ha res de nou… Que el català no pot ser, per llei, exclusiu en l’etiquetatge, succeeix des del franquisme. A més, aquesta directiva europea ja fa catorze anys que existeix. Abans de la directiva europea, l’estat espanyol ja obligava a etiquetar tots els productes en castellà a excepció dels productes artesanals o tradicionals. La modificació de la directiva es volia aprofitar per canviar aquesta situació, per avalar les polítiques de defensa del català, però no ha sigut possible i ara continuem igual.
Actualment hi ha cent noranta-sis lleis que obliguen a etiquetar els productes catalans en castellà. Hi ha disposicions específiques dedicades a aliments, productes veterinaris, medicaments… Per exemple, l’any 2009 es van posar noranta-quatre multes per comercialitzar productes que no estaven en castellà. Quan parlem d’obligar a etiquetar només ens referim a dades obligatòries dels productes: els ingredients i informacions bàsiques… Allò facultatiu queda al marge d’aquestes normatives.
Cada any es fan entre quatre i vuit lleis noves d’etiquetatge en castellà. Una de recent és la llei de productes pirotècnics, que en nou dels seus articles especifica que l’etiquetatge s’ha de fer ‘com a mínim en castellà’. Si no hi hagués una llei que obligués a etiquetar en castellà, molts productes no els trobaríem etiquetats en aquest idioma. Només és així perquè hi ha una llei que ho estableix i no pas per una qüestió de mercat.
El català, sortosament, i espero que no ens ho tombi la Unió Europea, està protegit pel nou codi de consum aprovat el 23 de juliol de 2010. El que no era normal és que el català no fos obligatori a l’hora d’etiquetar. La nova llei del consumidor incorpora aquesta obligatorietat. El 23 de juliol vinent, un any després de l’aprovació de la llei, tots els productes que es comercialitzen al nostre territori hauran d’estar etiquetats en català, cosa que em sembla que moltes empreses no compliran. De moment, és més fàcil trobar un producte etiquetat en grec que en català. Un exemple clarificador: les trenta marques més venudes a Espanya es troben fora de la llei, no n’hi ha cap que etiqueti els productes en català.
Bernat Gasull, membre fundador de Plataforma per la Llengua
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
