Lectures d’estiu: ‘Plora, pàtria estimada’

  • El llibre que va fer prendre consciència de la situació que patia Sud-àfrica · En parla la responsable de Club Editor, Maria Bohigas

VilaWeb
VilaWeb
M.S.
01.07.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Club Editor recupera aquest estiu la novel·la d’Alan Paton, ‘Plora, pàtria estimada‘. Aquest llibre té una intrahistòria apassionant: Paton havia estat mestre d’escola rural i després va dirigir el reformatori Diepkloof per a joves delinqüents. Va escriure aquesta novel·la sobre la Sud-àfrica contemporània durant un viatge per Europa i els Estats Units per estudiar la rehabilitació correccional. Durant el viatge, Paton es va sentir empès a escriure a raig. El llibre, la primera novel·la de l’autor, es va publicar als Estats Units al 1948. El va publicar l’editor d’Hemingway gràcies a uns amics americans de Paton, que van creure en aquella història i que van mecanografiar i la van portar a l’editorial. De seguida el llibre va aconseguir un públic important i es va adaptar al cinema dues vegades, al 1951 i al 1995. De retorn a Sud-àfrica, Paton va fundar el Partit Liberal Sud-africà. Va escriure dues novel·les més, però cap com ‘Plora, pàtria estimada’. Per això es pot considerar un autor d’un sol títol.

Club Editor recupera aquest estiu la novel·la d’Alan Paton, ‘Plora, pàtria estimada‘. Aquest llibre té una intrahistòria apassionant: Paton havia estat mestre d’escola rural i després va dirigir el reformatori Diepkloof per a joves delinqüents. Va escriure aquesta novel·la sobre la Sud-àfrica contemporània durant un viatge per Europa i els Estats Units per estudiar la rehabilitació correccional. Durant el viatge, Paton es va sentir empès a escriure a raig. El llibre, la primera novel·la de l’autor, es va publicar als Estats Units al 1948. El va publicar l’editor d’Hemingway gràcies a uns amics americans de Paton, que van creure en aquella història i que van mecanografiar i la van portar a l’editorial. De seguida el llibre va aconseguir un públic important i es va adaptar al cinema dues vegades, al 1951 i al 1995. De retorn a Sud-àfrica, Paton va fundar el Partit Liberal Sud-africà. Va escriure dues novel·les més, però cap com ‘Plora, pàtria estimada’. Per això es pot considerar un autor d’un sol títol.

Club Editor va publicar la novel·la l’any 1964, època en què l’editorial de Joan Sales feia moltes traduccions de novel·les relacionades amb fets internacionals que passaven i que interessaven. La novel·la de Paton retratava la Sud-àfrica prèvia a la instauració de l’Apartheid. I feia entendre molt bé què volia dir la segregació racial. Paton va ser un dels primers autros que va obrir enfora la literatura sudafricana.

La traducció fou a càrrec de Ramon Planes, una versió que tornada a mirar avui, cinquanta anys després, manté una gran vigència, segons l’editora, Maria Bohigas, i per això ha decidit mantenir-la. ‘Vaig acarar la traducció de Planes amb l’original anglès i em vaig adonar que és una excel·lent traducció, que és un text molt bonic, i això també va ser un estímul per recuperar a novel·la.’

Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? ‘Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.

‘Plora, pàtria estimada’ és la història d’un pastor protestant ja gran, que prové d’un petit poble del medi rural. ‘És una terra empobrida, que viu l’erosió d’un món, el de les ètnies, i el de l’abandó. Molta gent ha emigrat a la capital, Johanesburg, per no tornar-hi. Un dia el criden per dir-li que la seva germana està malalta a Johanesburg, i que el necessita. En el llibre apareix el món de la pagesia autòctona molt marcada per l’herència europea; hi apareix també la ciutat de Johanesburg, que cada vegada es torna més violenta i el país desmembrat. Aquesta és una història que es repeteix a molts alttres llocs del món.’

El pastor té por de la metròpolis, perquè també se li ha endut el fill. No entén perquè des que va marxar, el seu fill no ha tornat a escriure-li cap carta. Tem pel que li hagi pogut passar a Johanesburg. I amb aquesta situació difícil, plena d’angoixes i de mals presagis, el pastor anglicà comença un viatge iniciàtic cap a la gran ciutat.

Maria Bohigas fa notar que ‘és un llibre ple de trobades amb altres persones, i tot i que aquell món és una ruïna, a cada cantonada acaba trobant gent de bona voluntat. Per altra banda, la por hi és extraordinàriament present. La por de l’altre. El llibre l’explica molt bé aquesta por.’

L’editora inclou en la contracoberta unes frases del Nobel J.M. Coetzee que parla del llibre. Diu el fragment: ‘Com si la novel·la li hagués estat dictada per un geni imperiós, Paton transmet la poderosa emoció que li provoca la por per la seva persona i per la seva humanitat, pel futur de Sud-àfrica i de la seva gent.’ Maria Bohigas creu que la novel·la de Paton és germana i alhora contrària a la literatura que fa Coetzee. Ho argumenta: ‘Plora, pàtria estimada’ és escrita des de la por i des de la tendresa, on els adults estan tan desemparats com les criatures; en canvi, Coetzee no escriu des de la por i ho fa d’una manera molt dura envers la condició humana.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any