18.06.2011 - 06:00
Un grup de quinze intel·lectuals, encapçalats pel sociòleg Manuel Castells, ha signat aquest manifest (pdf) de suport al president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, arran de l’anunci ahir del conseller d’Interior Felip Puig, d’investigar les declaracions (vídeo) que va fer sobre els incidents al Parlament per si constituïen un delicte de calúmnies. Oliveres apuntava que entre els promotors dels aldarulls hi podia haver policies vestits de paisà, ‘perquè en anteriors ocasions s’ha produït’.
Els signants de la declaració conclouen: ‘Qualsevol procediment legal iniciat contra el doctor Oliveres pel sr. conseller d’Interior, sr. Felip Puig, haurà de fer-se extensiu als signants d’aquesta declaració’. Han subscrit aquest manifest el sociòleg Manuel Castells; l’ex-fiscal anti-corrupció, Carlos Jiménez Villarejo; l’editora d’Icària Editorial, Anna Monjo; l’escriptora Maruja Torres; l’escriptor José Luís Sampedro; el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Subirats; el catedràtic Jaume Botey; l’escriptora i periodista Olga Rodríguez Francisco; la directora de l’ICIP, Tica Font; el professor de dret del treball Joan Coscubiela; el catedràtic emèrit de la UB Alfons Barceló; el professor de ciència política de la UAM Carlos Taibo; el president de la Federació d’ONG per la Pau, Pere Ortega; l’advocat Carlos Sánchez Almeida i el director de VilaWeb, Vicent Partal.
Oliveres no creu que la querella tiri endavant i es disculpa si va equivocar-se
Oliveres creu (àudio) que el conseller d’Interior, Felip Puig, no tirarà endavant la querella en contra seu per les declaracions, i ahir es va mostrar tranquil. Va dir havia estat malinterpretat i que les seves paraules no calumniaven els mossos d’esquadra sinó que feien referència a actuacions de la policia espanyola dels anys 2000 i 2002.
Oliveres va condemnar amb rotunditat la violència de dimecres al parlament i va recordar que en ocasions anteriors, la policia infiltrada entre manifestants, havia causat aldarulls. El conseller Puig va veure en aquestes declaracions un possible delicte per calúmnies als mossos d’esquadra, però Oliveres ho ha negat i ha insistit que les seves paraules feien referència a manifestacions contra el Banc Mundial i una cimera de la UE els anys 2000 i 2002. Per això ha afirmat: ‘Estic tranquil, aquesta querella no pot tirar endavant’.
Avui Oliveres ha matisat que potser es va equivocar en les seves declaracions, i que si era així, es disculpava. Concretament, en declaracions a Rac1, ha dit: ‘Potser vaig equivocar-me; si és així, em disculpo’, i ha recordat que sempre havia condemnat tota mena de violència.
Pel que fa al vídeo que ha circulat per internet on es veuen policies de paisà entre els manifestants, Oliveres va dir (àudio) que no provava pas que haguessin començat els atacs i que mentre no hi haguessin proves no acusaria els mossos de promoure els aldarulls, tot i que va recordar que aquesta és una vella estratègia emprada per molts cossos de seguretat i exèrcits, segons que recull l’ACN. El suport d’Oliveres al moviment dels ‘indignats’ continua intacte i va demanar que no es confongués la violència d’uns quants amb les reivindicacions pacífiques del col·lectiu.
Segons els seus càlculs, unes 30.000 persones s’han adherit al moviment del 15-M a Catalunya i, a hores d’ara, les autoritats polítiques encara no els han fet cap cas. Tot i això, Oliveres confia en què suposa un “alè d’esperança” davant d’una situació econòmica, política i social que no pot continuar inamovible.
