21.05.2011 - 06:00
Explica el poeta i traductor Feliu Formosa al text introductori de ‘Cinquanta poemes de ‘Neue Gedichte‘(Quaderns Crema) de Rainer Maria Rilke que fou Joan Margarit qui li suggerí de traduir l’obra, que d’antuvi hauria volgut traduir sencera. Però, una vegada empresa la tasca, Margarit va estimar-se més de seleccionar els cinquanta poemes que li semblaren millors. Al pròleg Margarit deixa clara la seva vinculació amb Rilke com a lector, i diu que no ha deixat de llegir-lo ininterrompudament des dels vint anys: «Segons el meu parer, el Rilke més interessant es troba en els poemes que respiren aquest alè de les ‘Neue Gedichte’.»
El procés de traducció, l’explica Formosa: ‘Sobre les traduccions dels originals fetes per mi, Margarit anava suggerint modificacions que, tot consultant algunes altres traduccions i sense oblidar els originals, anaven donant forma a la versió que considerem definitiva.’
Continua Formosa: ‘«Neue Gedichte» és una obra central de la producció rilkeana. Els dos volums de què consta van ser publicats el 1907 i el 1909, i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns de força extensos i alguns de dividits en unes quantes parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes d’aquests dos llibres, mentre publicava unes altres obres. Els dos volums de «Neue Gedichte» se situen, doncs, entre l’etapa inicial i la posterior del poeta de Praga.’
