01.04.2011 - 20:00
Internet és probablement un dels invents amb més progenitors. De persones que reben el títol de pare o mare de la xarxa de xarxes, n’hi ha un bon grapat. Molts enginyers del segle passat són al darrere d’algun avanç tècnic que va desembocar en l’aparició d’internet. En va ser un Paul Baran, mort fa una setmana, amb vuitanta-quatre anys. Aquest fill de polonesos exiliats als EUA el 1928 va inventar, amb l’informàtic Donald Davies, la tecnologia de la commutació de paquets, un procediment de transmissió de dades entre dos nodes d’una xarxa d’ordinadors. Era la dècada de 1960, en plena Guerra Freda, i Baran treballava per a l’empresa de recerca militar Rand Corporation. L’exèrcit dels EUA, a través de l’Advanced Research Projects Agency (ARPA), cercava la manera de connectar ordinadors separats geogràficament per repartir la informació i així evitar el col·lapse informàtic en cas d’un atac nuclear soviètic sobre un servidor central. Amb la commutació de paquets, Baran va ajudar a establir les bases de la xarxa acadèmica Arpanet, precursora directa d’internet.
Aquells ‘serveis de telecomunicació i informació de banda ampla’, com es descrivia la incipient internet de les dècades de 1960 i 1970, obrien moltes possibilitats de futur, que Baran va ser capaç de preveure amb una claredat que impressiona. I és que un aspecte que ha passat més inadvertit en les moltes notícies que s’han publicat sobre la seva mort és que el 1968, amb dos companys de Rand, va fundar l’entitat no lucrativa Institute for the Future (IFTF), que des d’aleshores ha treballat ‘amb tota mena d’organitzacions per ajudar-les a adoptar millors decisions sobre el futur’.
L’IFTF, en homenatge a Baran, acaba de publicar una llista de possibilitats que el científic nord-americà preveia que permetria en el futur l’aleshores prototip d’Arpanet. A ‘Brief descriptions of potential home information services‘ Baran parlava, el llunyà 1971, de compres en línia, agregadors de notícies i banca en línia pràcticament com els coneixem ara, a més de biblioteques digitals, teletreball, serveis de correu i missatgeria, reserva de restaurants en línia, eines de comparació de preus, agendes electròniques, serveis de teleentrades, servidors de vídeo ‘en color i amb bon so’… Aquestes són algunes de les trenta possibilitats que el visionari Paul Baran presumia que oferiria en el futur aquella primera xarxa basada en la seva tecnologia de la commutació de paquets.
