26.03.2011 - 06:00
Els caps d’estat i de govern dels vint-i-set van aprovar ahir un pla (document, pdf) per provar de frenar la crisi de deute de l’eurozona, agreujada per la crisi política i financera de Portugal. El pla, però, va quedar incomplet, perquè els dirigents europeus van decidir d’ajornar al mes de juny l’enfortiment de l’actual mecanisme de rescat, que es considera urgent per a controlar el cas portuguès i l’espanyol, i la rebaixa dels tipus d’interès, del 5,8%, que paga Irlanda pel seu rescat de 85.000 milions.
En canvi, sí que van aprovar una revisió del fons permanent per als països amb problemes de deute, que començarà a funcionar el juny del 2013.
Hi havia expectació per a saber si es prenia alguna decisió sobre la crisi financera de Portugal, que s’ha agreujat amb la denegació per part del parlament portuguès del pla d’austeritat del govern i amb la conseqüent dimissió del primer ministre, José Socrates. Però els vint-i-set no van tractar aquesta qüestió, de la possibilitat d’un rescat financer de Portugal, que el president de l’eurogrup, Jean-Claude Junker, ha quantificat en 75.000 milions. El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, va declarar: ‘No hem discutit aquesta possibilitat. Hem expressat la nostra confiança en la capacitat de Portugal per a superar l’actual situació i també en la capacitat de Portugal per a trobar el finançament que necessita els pròxims mesos’.
Els dirigents europeus cerquen la manera de calmar els mercats, tant més que ahir el preu dels bons portuguesos a deu anys va enfilar-se al 7,63% i el dels títols a cinc anys, al 8,19%. Cal tenir en compte que un cost que superi el 7% és insostenible, i que Grècia i Irlanda hagueren de demanar un rescat sense que els interessos fossin tan alts.
Portugal s’ha resistit a demanar un préstec en les condicions actuals perquè deslegitimaria el país davant dels mercats i imposaria un pla de retallades més dur que no pas el que el parlament portuguès va tombar abans-d’ahir. De fet, vol el pla més flexible que preparen els socis comunitaris, que permetria de comprar deute públic als estats en dificultats.
Però les eleccions d’Alemanya i de Finlàndia ajornaran l’acord sobre les condicions d’aquest rescat suavitzat i el pacte per l’euro, amb les mesures imposades per Merkel amb vista a millorar la competitivitat de la Unió Europea, com ara allargar l’edat de jubilació als seixanta-set anys, ajustar els salaris a la productivitat i prohibir per llei l’excés de dèficit públic.
