Sofi Oksanen: ‘Finlàndia no ha intentat mai ocupar Estònia’

  • La Magrana publica 'Purga', un fenomen literari europeu · L'escriptora ha passat per Barcelona

VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
11.03.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) es considera una autora de cultura nòrdica. Però aquesta identitat genèrica n’amaga una de més complexa, perquè és filla de mare estoniana i de pare finlandès. I com ha explicat a VilaWeb, aquesta barreja cultural l’ha incitada a escriure ‘Purga‘ (la Magrana), un llibre que parla de la història d’Estònia dels anys trenta del segle XX, de totes les ocupacions que sofreix fins el 1992, quan el país recobra la independència, després de la llarga ocupació soviètica. Una dissortada història, la d’Estònia, que Sofi Oksanen converteix en bona literatura. Així ho han entès milers de lectors de tot Europa, perquè ‘Purga’ és un dels darrers fenòmens literaris europeus. Va ser una de les novel·les més disputades de l’última Fira del Llibre de Frankfurt, ja s’ha traduït a trenta-vuit llengües, i ha rebut guardons de prestigi com el Premi Femina i el FNAC de França, i el Premi del Llibre Europeu, compartit amb Roberto Saviano, del parlament europeu.

Li demanem per la relació històrica de dos països veïns com Finlàndia i Estònia, i ens diu que ha estat complexa: ‘Encara que les capitals, Hèlsinki i Tallinn, siguin molt a prop, durant molts segles hi ha hagut una gran diferència entre finlandesos i estonians. Per exemple, a Finlàndia no hi ha hagut mai servitud, però a Estònia sí. Tots dos països són protestants i tenen llengües molt pròximes (el finès i l’estonià són llengües fino-uràliques, molt diferents de les de l’entorn), però amb la <a href=”http://en.wikipedia.org/wiki/Hanseatic_League“>Lliga Hanseàtica</a> Estònia es va vincular amb Alemanya i amb més països, mentre que Finlàndia va restar més aïllada. Finalment, l’ocupació soviètica va separar Finlàndia i Estònia completament.’ 

Continua: ‘És clar que Estònia i Finlàndia tenen més afinitats que no pas Estònia i Rússia, perquè Finlàndia no ha provat mai d’ocupar Estònia. En canvi, l’ocupació soviètica va ser una repressió cultural molt forta.’

‘Jo vaig néixer a Jyväskylä, al centre de Finlàndia, els anys setanta. Quan vaig néixer gairebé no hi havia famílies mixtes fino-estonianes, perquè llavors Estònia era ocupada pels soviètics i era molt difícil que els estonians poguessin anar a Finlàndia. Les relacions eren gairebé nul·les. Però resulta que els finlandesos construïen un hotel a Tallinn (la primera operació comercial important entre Finlàndia i l’URSS des de l’ocupació), perquè feia poc que s’havia reobert la línia del ferri entre Tallinn i Hèlsinki i calia un hotel per als estrangers, per al nou turisme que començava a arribar. El meu pare hi treballava, en aquesta obra, i així va conèixer la meva mare, que era de Tallinn.’

Sofi Oksanen es va criar sota dos models de societat diferents i aquesta peculiaritat cultural es nota en la seva literatura. Per què va escriure ‘Purga’ (‘Puhdistus’), d’entrada no vol explicar-ho (‘que la gent es llegeixi el llibre i que cadascú en tregui les seves conclusions’), però acaba dient: ‘Vaig començar a treballar en el passat recent d’Estònia amb la meva primera novel·la, ‘Stalinin lehmät’ (‘Les vaques de Stalin’, 2003). No tenia la intenció d’escriure sobre la sovietització d’Estònia, però aquest passat recent era ple de símbols i metàfores que només es podien explicar en un context soviètic. Jo em pensava que era massa jove, que havia de ser més gran i més sensata per a escriure una cosa així, però també veia que els finlandesos de la meva generació no en sabien res, de la Unió Soviètica. I a Finlàndia interessa molt la política russa: quan Putin va assetjar algunes minories, els finlandesos volien entendre per què ho feia. I no ho podien entendre si no sabien el passat rus. Alguna gent era molt optimista sobre la democratització de Rússia, un fet quasi impossible, i per això em vaig decidir a escriure això.’

Amb ‘Purga’ (2008) va reprendre el tema: ‘Fent el llibre vaig aprendre moltes coses. Jo, de petita, mai no havia sentit parlar d’Estònia a l’escola. Ni tan sols la sabien situar al mapa, perquè era l’URSS. Fins que no vaig tenir uns quinze anys un professor no em va dir que teníem una llengua comuna. Així que, per escriure ‘Purga’ vaig voler escoltar els estonians, recuperar la memòria oral d’Estònia. Sovint els historiadors occidentals no acaben d’entendre que no et pots fiar de les fonts soviètiques, que als països senyats pels totalitarismes la memòria oral diu més que no la propaganda. En canvi, el món acadèmic encara considera més fiable el text escrit. També és veritat que la memòria és molt fràgil, però ara sorgeix una nova generació d’historiadors que fan una feina meravellosa estudiant la informació dels arxius que es tornen a obrir…’

‘Purga’ és una obra plena de sentències i de poemes del poeta i polític estonià Paul-Eerik Rummo, i l’èxit del llibre ha donat al poeta una projecció que no tenia, tanta que a l’entrada que li dedica la Wikipedia, hi ha un apartat que diu que els seus poemes recorren ‘Purga’. Li ho expliquem i se’n sorprèn, perquè no ho sabia. Diu: ‘Rummo és un poeta estonià i membre del parlament. Però havia estat un dissident i els seus poemes eren prohibits. Es van poder salvar perquè un altre poeta, finlandès, se’ls va posar sota la camisa i va passar a Finlàndia, on els va deixar en un lloc segur. Va esperar a publicar-los, perquè Rummo estava molt espantat. Aquests poemes no em semblen perillosos, però la primera vegada que els vaig llegir vaig sentir que expressaven molt bé la realitat de l’ocupació soviètica d’Estònia.’

Finalment, Sofi Oksanen parla de l’èxit de la novel·la. Diu que l’èxit l’ocupa molt de temps i que no la deixa escriure, una cosa paradoxal perquè tothom vol tenir molts i nous lectors, però els escriptors que tenen molt de temps per a escriure acaben frustrats, per manca de lectors. Però, malgrat els tràfecs de l’èxit, traurà una nova novel·la a Finlàndia, la tardor del 2012, que encara no té acabada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any