Adesiara publica per primera vegada en català ‘Els mèrits de les dones’ de Plutarc

  • També recupera la traducció de Marià Manent dels poemes de Rupert Brooke

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
13.02.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’editorial Adesiara acostuma a publicar primeres traduccions d’obres clàssiques. Dels trenta-quatre títols publicats fins ara, una vintena no tenien traducció catalana. Aquest és el cas de ‘Els mèrits de les dones‘ de Plutarc. De Plutarc són ben conegudes les ‘Vides paral·leles’, que va traduir Carles Riba per a la Bernat Metge. Però Plutarc també va escriure un altre gran bloc de textos denominat ‘Escrits morals’ (‘Moralia’). ‘Els mèrits de les dones’ és de les ‘Moralia’. Una altra novetat d’Adesiara que arriba a les llibreries és la recuperació dels poemes de Rupert Brooke, un dels poetes anglesos més destacats de la primera meitat del segle XX i que traduí Marià Manent, i que Carles Riba prologà.

La traducció de ‘Els mèrits de les dones’ és el primer treball de la jove Roser Homar, que també signa la introducció. El volum ‘conté vint-i-set relats d’accions que posen en relleu els mèrits o les virtuts de les dones. A més a més, un bon nombre d’aquests relats són de caràcter etiològic i expliquen sovint, entre més coses, l’origen de costums, festes, fundacions, colonitzacions o canvis de nom d’algunes ciutats’, explica en la introducció Roser Homar.

La peculiaritat del llibre és que se centra en les virtuts de les dones. En aquella època les dones eren considerades inferiors als homes: ‘De sempre s’havia considerat la dona una propietat (ja fos del pare, ja fos del marit) poc inclinada per naturalesa a l’activitat intel·lectual per causa de la imperfecció física que en tots els tractats mèdics de l’època se li atribuïa. (…) Un dels estereotips de l’antiguitat consistia a integrar en la mateixa categoria els infants, els homes sense instrucció i les dones.’

Brooke, Manent, Riba

Un altre volum que apareix a Adesiara és ‘Poemes’, una extensa selecció dels millors poemes de Rupert Brooke, traduïts per Marià Manent, amb un pròleg de Carles Riba. El volum va aparèixer l’any 1931 a les Publicacions de ‘la Revista’. Brooke va morir molt jove, el 1915, a vint-i-set anys, a conseqüència de la Primera Guerra Mundial. Però ja en el seu temps va aconseguir una gran popularitat i l’admiració dels seus contemporanis, fins al punt que Carles Riba va encarregar a Marià Manent la traducció al català dels poemes de Brooke. L’edició actual conté un retrat del jove poeta, fent honor a la frase de William B. Yeats, que digué de Brooke que era el noi més bell d’Anglaterra. 

El pròleg de Riba comença i s’acaba amb unes frases de Brooke que el defineixen. Comença dient: ‘Només tres coses hi ha al món: una és llegir poesia, una altra és escriure poesia, i la millor de totes és viure poesia.’ I acaba dient: ‘Vaig provar d’ésser poeta. I com que sóc un escriptor hàbil, i com que era quaranta vegades més sensible que ningú, hi vaig reeixir una mica.’

Tant el volum de Plutarc com el de Brooke contenen la versió original. En el cas de Brooke es publica la versió anglesa que va seguir Marià Manent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any