El Petit de Ca l’Eril, cançons de morts i d’amor

  • Joan Pons parla a VilaWeb TV del nou disc del grup, 'Vol i dol'

VilaWeb
Bel Zaballa
10.01.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Morts, decapitacions i voltors són els temes del nou disc del Petit de Ca l’Eril, ‘Vol i dol’ (Bankrobber, 2010). Un àlbum més fosc que no l’anterior, ‘I les sargantanes al sol’ (2009), que ja tenia algunes cançons de mala fi. Què se n’ha fet del Joan Pons que cantava sobre gats i pastanagues? ‘Sóc el mateix de sempre i, de fet, aquest disc no és tan diferent de l’anterior’, explica en aquesta entrevista de VilaWeb TV. Si aleshores el pare de Caterineta, la matava amb un cop de garrot, aquí els morts llancen advertències als vius i brolla la sang invisible d’un cavall de cartró (‘Cendres‘ i ‘Decapitació II‘, interpretades en directe a l’Espai VilaWeb).

Justament ‘Decapitació I (home alt)’ i ‘Decapitació II (la sang invisible)’ són dos poemes de Pere Quart, recollits en el llibre ‘Les decapitacions’. Pons els ha musicat per a aquest disc i diu que té intenció de posar música a la vintena de poemes que formen el llibre i que tracten la mort de manera irònica.

‘Acostumo a fer els discs a partir d’una idea. Si en l’anterior, treballava a partir de la meva infantesa, aquí ho he fet a partir del títol’. Un títol, una expressió, ‘Vol i dol’, que s’empra per definir indecisió. ‘M’ho he sentit dir molt, això de vol i dol. A més, té molts significats, i cadascú pot interpretar-ho a la seva manera’. Voler, volar, doldre, dol, cagadubtes. Cadascú que triï.

A ‘Vol i dol’ hi apareixen ànimes que cremen a l’infern, un cos inert damunt la neu, un altre de perdut al fons del mar, un criminal fulminat a trets per un policia,… També hi ha cançons d’amor (‘Nus a la platja/ farem l’amor/ nus sota l’aigua/ fem-nos petons’), tot i que el cantant no se’n pot estar d’afegir-hi un toc macabre (‘Nus sota terra/ farem la mort’). Pons hi treu importància: ‘No sé perquè m’ha sortit un disc així, suposo que la mort ens preocupa a tots.’

El bagatge dels membres del grup també es fa notar en aquest àlbum, que presenta unes cançons molt més treballades a nivell instrumental. Tal com explica Joan Pons, aquesta feina s’ha acabat traduint en un disc més auster, en què han tret qualsevol arranjament sobrer.  

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any