13.12.2010 - 13:18
El pas que ha fet David Madí era previsible. Durant la campanya i fins i tot abans havia anat fent saber a coneguts i a gent de dins del partit que volia deixar la política activa i dedicar-se a altres històries que mai no havia concretat. Però la gent no se’l creia, perquè sovint no ens creiem que algú avanci que vol deixar la política, i menys després d’un èxit. Caldrà veure quin camí emprèn. Tothom sap que ve d’una família amb recursos, i això també vol dir que ha fet política d’una manera vocacional, perquè es podria haver guanyat la vida perfectament fora de la política. Estem acostumats a dir que els polítics fan política per a una poltrona, però n’hi ha, com en Madí, que ho fan de manera vocacional. Madí és un dels personatges que fora de la política hauria tingut més beneficis i menys disgustos, i en canvi va triar aquest camí. Ha estat un luxe per a la política.
En Madí ha copsat la manera d’entendre el país i l’empresa del seu avi, en Joan Baptista Cendrós, que ha deixat una petjada en el món industrial i social del país. És impossible que la gent que ve d’un personatge així no hagi quedat influït per la seva manera de fer.
I malgrat les crítiques que Madí hagi pogut tenir dels altres partits, perquè és una persona lluitadora, un lampista de la política, la seva feina ha estat molt positiva, perquè no quedava clar que Convergència sabera fer d’oposició. Amb Pujol fora de combat, es pensava que CiU es desfaria com un sucret, que seria el producte d’una etapa, la del pujolisme. I no ha estat així, CiU no s’ha acabat, i això ha estat gràcies a una gent entre els quals hi ha Davíd Madí, que ha sabut fer del defecte i virtut i convertir el partit en una opció real de govern.
Vicent Sanchis
