Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  02.08.2010  06:00

Autor/s: M. S.

'Oda infinita', un ideari poètic

Joan Maragall té vint-i-set anys i encara ho ha de fer tot, però un dia escriu aquest poema, que representa una clara declaració d'intencions poètica

Men?ame
 

Joan Maragall comença a escriure tard i es mor jove. Als vint-i-set anys, encara ho ha de fer tot, obra i família. Ple de vida, entusiasta, delerós de fer literatura, de fer poesia i d'arribar a ser poeta, un dia escriu 'Oda infinita', tota una declaració d'intencions, un ideari literari, el seu programa poètic.

Oda infinita

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida, amb veu més forta,
m’han sigut dictats nous cants;
pro, cada any que el temps s’emporta,
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre, a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Sols desitjo, per ma glòria,
que si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la diga de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la diga a cau d’orella
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella,
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
―¡oh, poeta extasiat!―
hi ha un ressò de les cadences
de l’aucell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.