Migracions, segons Latifa Echackch

  • La Capella del MACBA ofereix un muntatge d'aquesta artista marroquina

VilaWeb
Redacció
07.07.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha convidat la jove artista Latifa Echakhch a ocupar l’espai de la Capella amb alguns dels seus treballs més recents. Té trenta-quatre anys, és nascuda al Marroc, va formar-se a França i s’està a Suïssa. Latifa Echakhch proposa tres muntatges relacionats amb les migracions, un aspecte de la seva història personal (vídeo).

D’entrada, la Capella del MACBA pren una nova dimensió després que Echakhch hagi retirat els plafons negres que tapaven els vitralls. La llum apareix matisada per la pintura que hi ha aplicat a pinzell. Es tracta d’un pigment, un colorant, que al Marroc s’utilitza com a substitut barat del safrà.

D’entrada el visitant es topa amb una sèrie de roques i al voltant de cadascuna Latifa Echackch hi ha llançat cartes de la baralla espanyola, ‘Eivissa’ s’anomena la instal·lació. L’artista recorda que quan era petita  jugava a un joc de cartes anomenat ‘ronda’. Temps després ha sabut que aquest joc de cartes també és popular al sud de l’Estat espanyol. Alhora,  les pedres formen part d’un campament en ruïnes que hi ha a Eivissa de soldats marroquins que havien lluitat amb les tropes franquistes. Aquestes peces mostren unes migracions, que no son econòmiques.

Ara, la instal·lació que té una presència més impactant s’anomena ‘Fantasia’. Latifa Echackch ha col·locat a la zona de l’àbsis catoze astes de banderes sense banderes. La idea parteix d’un entreteniment festiu que té tradició a la zona del Rif, on genets a cavall disparen tots al mateix temps els seus fusells amunt. El muntatge és el despullament del símbol. Li preguntem a l’artista si la falta de banderes es pot interpretar com una crítica a un cert tipus de símbols. Diu: ‘No és una crítica directa. He fet aquest projecte perquè la gent es plantegi aquesta pregunta i moltes d’altres sobre aquestes astes. Perquè pot ser una crítica de l’internacionalisme, del multiculturalisme, pot ser una reutilització de la perspectiva del disseny clàssic, pot ser una forma extremadament feminista, d’una erecció en l’espai. Pot ser l’absència, la tristesa. La ruïna, la catàstrofe… moltes coses.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any