Meteora, primer decenni

  • L'editorial, propietat de Dolors Sàrries i Jordi Fernando, publicarà enguany títols de Màrius Sampere, Patrícia Gabancho, Agustí Pons i Marta Pessarrodona

VilaWeb
Redacció
19.02.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Meteora ha arribat als deu anys i mira al futur amb empenta. Entre les novetats literàries més destacades que publicarà per celebrar aquesta fita hi ha la primera novel·la del poeta Màrius Sampere, ‘El gratacel’, el nou llibre de poemes de Marta Pessarrodona, ‘Animals i plantes’ (que ja és a les llibreries); i els assaigs ‘El retorn dels catalans’ de Patrícia Gabancho i ‘Cartes d’un periodista del segle XX’ d’Agustí Pons. D’aquesta primera dècada de Meteora, n’ha parlat a VilaWeb Dolors Sàrries, fundadora, amb l’editor Jordi Fernando, de la casa.

—Fa deu anys, què els va decidir a fundar l’editorial i amb quin designi?

—Érem en un punt de la vida, per circumstàncies molt diferents, amb ganes de canviar. Volíem començar un projecte en què ens sentíssim còmodes. I, sobretot, il·lusionats. Vam pensar unes quantes possibilitats, però el llibre ens ha captivat sempre i una editorial semblava la millor. I ens hi vam embarcar sense pensar-nos-hi gaire. Després de deu anys no ens en penedim gens.

—Què havien fet fins llavors?

—El Jordi Ferrando ja venia de l’edició: era el cap de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Havia treballat amb la Maria Aurèlia Campmany, en un temps en què la cultura era molt valorada. Jo venia de l’ensenyament. Treballava en un institut, de barris força conflictius, ensenyant llengua i literatura. Tots dos ens havíem conegut fent filologia catalana i teníem ganes de començar un projecte nou, perquè la feina que fèiem ja no ens omplia com abans.

—Com ha evolucionar la casa?

—Vam començar amb tres col·leccions, dues de novel·la (‘Papers de Fortuna’, en català, i ‘Tahona de letras’ en castellà) i una de biografies il·lustrades, anomenada ‘Vides i llegats’. Amb el temps hem anat obrint més col·leccions, com ‘La roda de Faistos’, dedicada a monografies d’arts plàstiques, ‘Mitilene’, dedicada a la poesia, i ‘Cronos’, la primera col·lecció d’assaig de l’editorial. També hem publicat obres relacionades amb la medicina complementària i llibres infantils il·lustrats.

—Quants títols publiquen l’any? I quants llibres tenen al catàleg?

—Actualment, entre llibres en paper i digitals, en publiquem una vintena l’any. Però al principi en fèiem molts menys. I el llibre digital, no el vam incorporar fins l’any passat. El nostre catàleg consta avui d’uns 110 llibres.

—Quins títols publicaran aquest any d’efemèride?

—Aquest any, no solament publicarem llibres, sinó que també farem algunes activitats lúdico-culturals de celebració. Volem fer una jornada poètica amb els autors que han publicat amb nosaltres, durant la Setmana de la Poesia de Barcelona. També volem fer una festa i tot d’actes que anirem comentant. Estem contents i volem compartir-ho amb tothom.

—Però quins títols publicaran?

—De moment, hem tret el nou llibre de poemes de Marta Pessarrodona ‘Animals i plantes’ (després de deu anys de l’últim llibre de poemes inèdits). Abans de Sant Jordi publicarem ‘El retorn dels catalans’ de Patrícia Gabancho, ‘Cartes d’un periodista del segle XX’ d’Agustí Pons (tots dos dins la col·lecció d’assaig). Dins la col·lecció de narrativa en català, ‘El vi fa sang’ de Salvador Balcells (novel·la negra amb el mateix sots-inspector de ‘La taca negra’, la seva novel·la anterior) i ‘El gratacel’ de Màrius Sampere (primera novel·la d’aquest gran poeta). De poesia, tenim en marxa tres llibres nous, l’últim dels quals serà de l’escriptora Susanna Rafart, que es presentarà juntament amb el guanyador del Premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó d’enguany.

—En el seu catàleg hi trobem perles com la recuperació de la primera novel·la que va escriure el director teatral Ricard Salvat (1934-2009), ‘Animals destructors de lleis’ (Premi Joanot Martorell 1959) o el llibre ‘La pedra insòlita’, amb haikús de Feliu Formosa… Com van poder publicar aquestes obres?

—Recuperar la novel·la del Ricard Salvat va ser una idea de l’editorial. Es commemoraven els cinquanta anys del premi i consideràvem que no era gens coneguda. El senyor Salvat es va entusiasmar des del primer moment i va col·laborar-hi amb una gran il·lusió. El pròleg del llibre, podem considerar-lo el seu testament com a escriptor. En canvi, ‘La pedra insòlita’ va ser un projecte que ens van presentar en Feliu Formosa i l’Anna Vila i que ens va agradar des del primer moment. Tenim títols que surten d’idees nostres i títols que ens arriben dels autors. També cal tenir en compte la col·laboració amb l’escriptor i periodista Jordi Cervera, cap de la nostra col·lecció de poesia, amb qui hem aconseguit de confegir la col·lecció ‘Mitilene’ de grans noms.

—Ens podrien triar cinc títols publicats aquests deu anys?

És difícil triar, entre tots els fills que tens, però farem un esforç (que sempre serà injust per a la resta):

El primer: ‘Lola Anglada o la creació del paradís propi’ de Montserrat Castillo. Per raons sentimentals, perquè va ser el primer llibre que vam publicar. El segon: ‘El hijo del tejedor’ i ‘L’agonia de Severià Varga’s, d’Olga Xirinacs. Perquè considerem que és una de les grans escriptores del nostre país i, en canvi, molt poc reconeguda. El tercer: ‘El preu de ser catalans’ de Patrícia Gabancho. Perquè és el llibre que més èxit ens ha donat. El quart: ‘Les Menines de Picasso’ i ‘Els paisatges de la Barcelona de Picasso’, de Claustre Rafart. Dos llibres d’art, molt complicats d’editar, publicats en tres llengües (català, castellà i anglès) i que considerem magnífics. I el cinquè: ‘Animals i plantes’ de Marta Pessarrodona. De poesia hauria de destacar-los tots, però aquest és l’últim que hem publicat.

—Alguna anècdota que vulgui compartir?

—El 2001 vam publicar la novel·la de l’escriptor albanès Bashkim Sehu, ‘L’últim viatge d’Ago Ymeri’ / ‘El último viaje de Ago Ymeri’. Vam treure totes dues edicions alhora. Va ser la primera vegada que es publicava una novel·la traduïda directament de l’albanès al català, sense passar per llengües intermèdies. I vam poder-ho fer gràcies a Jesús Hernández Carrascosa, que era, i potser encara és, el carter de Palafolls. Havia estat a ràdio Tirana i va fer-nos la traducció. Al mateix temps, Ramón Sánchez Lizarralde, des de Madrid, feia la traducció al castellà. Va ser un treball de sincronització total. Una molt bona experiència que ens va permetre de conèixer gent molt interessant.

—D’aquesta dècada, quins fets destacarien del món editorial català?

—Potser la formació de grans grups. Moltes editorials de ‘tota la vida’ han estat absorbides o s’han fusionat amb unes altres per formar unes editorials gegantines, amb les quals els petits hem de competir. Últimament, cal destacar la revolució del llibre digital. És una aventura increïble que caldrà veure com anirà. Però és un fet extraordinari.

—El futur del llibre va cap al llibre digital i vostès ja tenen alguns títols publicats en aquest format. Quins plans de futur tenen?

—De moment, ens hem apuntat al carro del llibre digital. Vam començar amb tres títols i ara ja en tenim força més. Publiquem a través del portal edi.cat. La nostra idea és d’anar-hi incorporant molts títols del nostre fons, no pas tots. Creiem que és una bona manera de poder destacar llibres que considerem molt bons i que, en paper, que és una vida molt curta, no han pogut arribar a més gent. Ara, sí.

—I d’aquí a deu anys més, com s’imaginen Meteora?

—Meteora, en grec, vol dir ‘suspès en l’aire’. I així vam començar, com aquelles magnífiques muntanyes gregues que tenen a dalt uns monestirs que sembla impossible que s’aguantin, amb un projecte que no sabíem com acabaria. Després de deu anys ja toquem més de peus a terra, però continuem amb la mateixa il·lusió. I voldríem continuar conservant-la deu anys més, quan celebrarem els vint.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any