La primera escola en valencià al País Valencià

  • PLAÇA DE LA VILA. Sal·lus Herrero i Gomar

VilaWeb
Redacció
27.04.2009 - 22:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La primera escola valenciana en valencià fou creada fa 40 anys al Vedat de Torrent, com ens conten Enric Alcorisa i Jesús Guanter en l’article a la darrera revista de l’STEPV ‘Allioli’, abans de la vaga a l’ensenyament del dia 28 d’abril: “Escola de La Masia: 40 anys fent escola, fent país”. Naixia amb el nom de La Tramuntana, amb un esperit nou i renovador.Com ens expliquen:”l’escola franquista era autoritària, el seu objectiu era ‘educar’ persones dòcils, submises i autoreprimides, amb un fort sentiment nacional espanyol. Durant els anys seixanta, dintre la secció de pedagogia de Lo Rat Penat sota la direcció de Ferran Zurriaga es pretenia renovar l’escola valenciana des d’un nou model actiu inspirat en l’escola cooperativa de Celestin Freinet, una escola al servei del poble valencià i en valencià”. El que jo no sabia és que una sèrie de persones molt significatives en la vida valenciana: Joan Fuster, Adolf Pizcueta, Vicent Ventura, Enric Tàrrega, entre d’altres, posaren diners de la seua butxaca per tal d’encetar el projecte d’una escola en valencià. Valerià Miralles, Josep-Vicent Marqués, Doro Balaguer, Adela Costa i Josep-Lluís Blasco, també em consta que estigueren en la creació d’una escola puntal al nostre país, que després es va dir Mistral i després La Masia, la seua denominació definitiva, amb doble ubicació a Manises i a les Masies de Montcada, fins que a l’any 1982 s’inicia l’escola a Museros, fins ara.

A principis dels anys vuitanta vaig apuntar la meua meua filla major a l’escola La Masia perquè tot i tenir un treball precari, guanyar molt poc i ser partidari de l’escola pública, vaig valorar que el millor per ella i per al seu país, era educar-la en valencià -la nostra llengua oprimida, postergada i reprimida per la dictadura i el nacionalcatolicisme de l’Església que encara continua quasi igual, amb la seua missió castellanitzadora, lligada als poderosos i crucificant el valencià amb la més absoluta indiferencia per la nostra cultura-, que es formara amb els valors en defensa de la terra, de la seua llengua i cultura i de la seua gent fins que, als anys noranta, passà a l’Institut Benlliure de València. Llavors l’escola pública era totalment en castellà, i encara ara, a pesar d’estar en una “democràcia”, el valencià continua menystingut pels governs encarregats de fomentar-lo i estendre el seu ús social a tots els àmbits. En uns anys que s’iniciava la batalla que no cessa en contra del valencià, el secessionisme i la manipulació per segmentar-nos i destruir-nos com a poble, prioritzí que aprenguera bé el valencià, que sabera que el català del País Valencià és la mateixa llengua que es parla a les Illes, a Catalunya, a l’Alguer, a Rosselló i a la Franja de Ponent, que estimara i defensara la Terra i la gent del seu poble i dels pobles germans del nord, del sud, de l’est i de l’oest que formen la humanitat sencera concretada. La meua flla, Amaranta, ha fet Agrícoles a la Universitat de València i Sociologia a Barcelona. Ara fa el doctorat i sap perfectament, a més del català, l’anglés, el castellà, i una mica de francés. Quan li he enviat l’article dels seus mestres i de la seua escola, m’ho ha agraït i m’ha respost dient-me que ho ha enviat a la gent de la seua generació escolar i que no sabia que Joan Fuster formava part de la gènesi i estava darrere de la fundació de La Masia. Li he dit que jo tampoc no ho sabia, però que Fuster és una de les persones més interessants, lúcides i intel·ligents del segle XX a València i les seues “obres” han donat fruït i han contribuit a construir el País Valencià actual -materialment i espiritualment-, i que paga la pena llegir-lo i rellegir-lo contínuament per a fer front a la mediocritat que ens envolta i a les reaccions antifusterianes d’aquells que ens voldrien extingits. Així que allò que li he recomanat a la meua filla, ho vull fer extensiu a tot el jovent dels països valencians que encara no han llegit els nostres millors escriptors. Contra la manipulació i la mentida, contra l’oblit, contra la corrupció i la destrucció, contra el servilisme i l’adoració nocturna i diürna al poder, Fuster, La Masia i el conjunt d’Escola Valenciana suposa una educació al servei del nostre poble i pel seu alliberament com a poble en marxa que no pot seguir sent postergat pels qui ens voldrien fer desaparèixer del mapa com a valencians estrictes de cultura catalana, que és la nostra millor manera d’universalitzar-nos i resistir els embats del temps enmig de les crisis econòmiques, ecològiques i socials de la globalització actual.

Endavant, que l’avenir també és nostre i, aquests corruptes, no podran detenir els nostres desitjos de viure en una terra sense nuclears ni transgènics, per construir un món millor i més equitatiu, per crear, per resistir i persistir com a poble valencià. Recorda que vindran nostàlgies (i alegries clar), però sempre treballarem per construir un món més habitable on hi haja menys morts i exterminis, on la vida puga viure’s amb dignitat; on “vida”, “equitat”, “supervivència” i “dignitat” no siguen paraules buides i tinguen sentit.

PLAÇA DE LA VILA © Sal·lus Herrero i Gomar

Enllaços
Hemeroteca: Plaça de la Vila
Vols afegir la teua opinió?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any