La música en català a ‘Una llengua musicada’, de Carla González

  • El llibre, editat per Documenta Balear, vol contribuir a la difusió i promoció de la nostra música

VilaWeb
VilaWeb
LA PERIODISTA CARLA GONZÁLEZ

Carla González Collantes (València, 1981) és llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat de València (2003), i doctora en belles arts per la Universitat Politècnica de València (2006). Ha publicat 'Moviments socials i defensa del patrimoni a la ciutat de València: el cas dels Salvem' (2006); 'Ens cal el ciberfeminisme?', a 'XXV anys d'Estudis de Gènere. Dones Sàvies: Entre la teoria i la pràctica' (2004); 'Ai, València: Bastions i Setges', a 'Art, resistència i participació ciutadana. 10 anys de mobilització ciutadana a València' (2008); i 'Aquesta remor que se sent' (2008), a 'Actes del Congrés Art i Entorn' (Universitat Politècnica de València). Ha treballat de periodista a la ràdio (Ràdio Nou), a la televisió (Televisió de Mallorca) i actualment a VilaWeb.

Redacció
06.04.2009 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Una llengua musicada’ (Documenta Balear), de la periodista de VilaWeb Carla González, és un conspecte general de la música catalana del segle XXI i del context en què sorgeix. Se n’hi repassen els antecedents, la revifada de la música popular, la presència de la música als mitjans i s’hi presenta com una eina i un exponent de normalització lingüística. ‘Ara és el millor moment de la música en català. Hi ha més cantants i grups que mai’, diu l’autora.L’origen de tot, segons Carla González, és la Nova Cançó, un moviment nascut ara fa justament cinquanta anys: ‘La Nova Cançó fa possible que hi haja cançons d’ara en tots els gèneres musicals.’

‘Les institucions han de vetllar per la cultura’

Però encara manca córrer força camí. Per això l’autora propugna que les institucions facin lleis per a sostenir els músics i que destinin diners a concerts i festivals. ‘A Xàtiva, per exemple, l’Ajuntament, en mans del PSPV de primer i del PP després, va posar fi al Festival de la Cançó que havia nascut durant la dictadura franquista’.

González també parla del silenci amb què els mitjans de comunicació assetgen les expressions culturals i artístiques en català. ‘Amb el ressò adient no solament s’avançaria en la normalització de la música, sinó també en la normalització del català, però hi ha interessos polítics que oculten tota manifestació cultural que ens refermi com a catalans’, diu parlant de la situació de la música al nostre país.

Música per a reivindicar

‘Una llengua musicada’ també ressenya els grups i cantants del nostre país que avui fan cançons de protesta: Pau Alabajos, Cesk Freixas, Al Mayurqa, At Versaris, Pep Gimeno ‘Botifarra’, La Gossa Sorda, Obrint Pas, Oliva Trencada, Revolta 21, Feliu Ventura… I a l’últim part del llibre, aquests mateixos cantants manifesten com veuen la música catalana i quin futur té. La conclusió general és que ‘el futur és esperançador’.

‘Una llengua musicada’ és el compendi d’un treball de recerca sobre la música en l’àmbit lingüístic català, fet gràcies a una borsa d’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans, i d’un altre treball anterior, d’àmbit valencià.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any