28.11.2008 - 06:00
És un treball llarg, ambiciós, plural i apassionat: el dibuix d’un nou mapa de paisatges i de personatges de l’exili literari català. Aquest treball, que va començar el 2005 amb l’exposició ‘Literatures de l’exili‘, s’ha acabat convertit en ‘El dia revolt‘ (Empúries): un volum de cinc-centes pàgines, format per quaranta-dos reportatges escrits per Julià Guillamon sobre figures de l’exili cultural, lligades a la literatura catalana.’Jo no era especialista en l’exili, explica Guillamon, encara que havia conegut escriptors exiliats com en Benguerel, en Tísner, en Calders. Fins i tot ens havíem fet amics. Però a la dècada dels vuitanta, quan hi vaig tractar, no els vaig demanar res sobre l’exili. Per això, en aquest projecte, partia d’un deute. També s’ha de dir que ells tampoc no parlaven de l’exili. Els anys vuitanta feia lleig, i avui en certs àmbits encara passa. Per tant, de primer vaig anar a la recerca de la història d’aquests amics perduts. Em vaig posar a treballar i van començar a sortir moltes coses noves.’
‘Fins ara, la majoria de llibres sobre l’exili se centraven en l’any 1939-1940 i gairebé tot passava en un sol lloc, a Mèxic. No se sabia gairebé res de l’exili de l’Argentina, Cuba, Veneçuela… Aquest sistema no em servia. Perquè, a més, l’exili té un abans i un després: no es pot entendre la magnitud de l’exili sense conèixer, per una banda, l’època de la República i, per una altra, què va passar després, com es van adaptar les famílies als nous països. A sobre, cal tenir en compte que molta gent de l’exili no parava quieta. Per tant, calia fer un treball en xarxa.’
‘D’escriptors que van anar a l’exili, gairebé no en queda cap de viu. Queda la segona generació i els fills d’aquests. Per això també vaig pensar que calia entendre els fills i els néts i com van viure i com viuen. Hi havia molts tabús a vèncer. Per exemple: semblava que no es podia dir que alguns s’havien fet rics a l’exili, o que uns altres se n’havien anat a Cuba a fer la revolució… L’esforç ha estat d’obrir perspectives i punts de vista.’
Obrir perspectives
‘M’ha interessat d’oferir dobles versions. En el cas de Carles Riba, per exemple, ja hi ha un llibre que parla del seu exili, però jo l’he portat al terreny dels fills: l’exili vist pels nens que eren. També he volgut donar la visió dels amics que els escriptors exiliats van fer allà. Com és el cas del Trabal, que a Santiago de Xile va tenir un soci, l’escriptor Hernán del Solar, amb qui va fundar una editorial de llibres infantils, Rapa-Nui, i vaig localitzar el fill de del Solar. I també m’ha interessat d’aportar informació sobre les colònies d’immigrats, que ja existien quan van arribar els exiliats, com els van rebre, etc.
Guillamon parla de l’exili cultural, de personatges sempre vinculats d’alguna manera al món literari (escriptors, editors, dibuixants, dissenyadors…). Trobem testimonis que ens acosten a Rovira i Virgili, Joan Alavedra, els Cuito i els Hurtado, Palau i Fabre, Carles Fontserè…, i alguns de no tan coneguts com Enric Cluselles, dibuixant i decorador que va formar part del grup de refugiats de Roissy-en-Brie; August Vidal, filòleg i traductor; el músic Jaume Pahissa; l’editor Antoni López Llausàs; el pintor José Balmes… I testimonis com el d’Anna Maria Prat, filla d’Armand Obiols i de Montserrat Trabal; Núria Folch, vídua de Joan Sales; la pintora Roser Bru; Montserrat Prats, néta del cartellista ‘Shum’; Maria Antònia Freixes, que va treballar a la Fundació Ramon Llull a París… Una galeria de personatges apassionant i rica.
‘Vaig començar per les gran figures. La limitació era que hi hagués algun testimoni viu per a ajudar a reconstruir la història i encarar-la. Però després vaig anar ampliant l’interès a les figures de segon rengle, que sovint són les més interessants, perquè són les més dramàtiques i extremades. I vaig posar el punt final quan em vaig adonar que la varietat d’històries s’anava aprimant.’
El llibre es divideix per territoris. De primer hi apareixen vuit reportatges d’exiliats que no es van establir ni a l’Amèrica Central ni a la del Sud. Després, exiliats de Buenos Aires, Santiago de Xile, Santo Domingo, l’Havana, Caracas i Mèxic DF. Cada reportatge s’obre amb la foto d’un objecte insòlit, sentimental, simbòlic, sempre íntim de cada entrevistat. El material gràfic s’ha tractat amb molta cura, i hi apareixen veritables perles, que formen part de la història del reportatge.
Guillamon ha escrit els reportatges amb voluntat literària, una mena d’híbrid, a l’estil de llibres com ‘Els emigrats‘ de W. G. Sebald i els ‘Retrats de passaport’ de Josep Pla.
Per l’editor, Xavier Folch, ‘Dia revolt’ és un dels llibres més importants que Empúries ha publicat en vint-i-sis anys d’existència. I ha recordat que al gener farà setanta anys que va començar l’exili.
M. S.
Enllaços
Notícia anterior: Julià Guillamon: ‘L’exili és un dia revolt’.
Especial: ‘Vol a Caracas amb Julià Guillamon’ (1, 2 i 3).
