Els altres .cat

Avui fa tres anys, el consell directiu de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) va donar el vist-i-plau definitiu al domini genèric .cat. Cinc mesos després de l’aprovació d’aquesta entitat internacional encarregada de la gestió dels dominis de màxim nivell, la terminació a internet per a les webs de la comunitat cultural i lingüística catalanes s’estrenava a la xarxa amb la primera tongada de pàgines. I ja no ha parat: actualment són més de 30.000 les webs acabades amb .cat i és ben possible que la xifra augmenti considerablement amb la rebaixa d’un terç del preu d’aquest domini anunciada avui mateix per la Fundació PuntCat. El .cat, a més d’haver-se sabut introduir al nostre país, també ha superat fronteres i s’ha convertit en el model a seguir per moltes comunitats culturals i lingüístiques. De Galícia al Quebec, i d’Escòcia al Vèneto.L’abril del 2006, per exemple, una dotzena d’entitats gallegues van engegar una campanya per captar l’adhesió d’institucions, empreses i particulars a favor del .gal, en la línia de la que va obrir el 2005 la Fundació PuntCat i que es va tancar amb seixanta mil signatures de suport. De moment, nou mil gallecs ja s’han sumat a la petició de l’Associació PuntGal. Uns quants més, disset mil, són els que marca ara mateix el comptador de la campanya de l’Associació PuntBZH, per a la creació d’un domini bretó. Els promotors reivindiquen el dret de la Bretanya d’obtenir el .bzh tenint en compte que ‘Catalunya acaba d’obrir l’extensió .cat per promoure la seva llengua i la seva cultura, i els territoris francesos de Guadeloupe, la Guaiana, Martinica i la Reunió ja disposen de les seves pròpies extensions .gp, .gf, .mq i .re’. A més del suport del Consell Regional i dels consells generals de la Bretanya, el .bzh va obtenir un suport inesperat: el de l’actual president francès (aleshores ministre d’Interior) Nicolas Sarkozy, per qui ‘el desig de crear a internet un domini de màxim nivell per a la comunitat bretona, com el .cat de Catalunya, em sembla una demanda que no presenta cap problema’.

En un altre país celta, Gal·les, ja hi ha més de sis mil persones convençudes ‘que la llengua i cultura gal·leses constitueixen una comunitat que s’hauria de poder identificar amb un domini d’alt nivell propi i reconegut a internet: el .cym‘. I a Escòcia una entitat treballa per obtenir un identificador nacional .sco. En aquests dos territoris, l’espera del reconeixement de la ICANN dels dominis .cym i .sco és més lleugera gràcies a una alternativa: els subdominis europeus sco.eu i cym.eu. Sense deixar la Gran Bretanya, l’altra nació celta al sud de l’illa, Cornualla, demana un domini .ker, i fins i tot a Anglaterra hi ha partidaris de reclamar un .eng.

A l’altra banda de l’Atlàntic, la comunitat francòfona del Quebec es mobilitza des de fa gairebé dos anys per obtenir el .quebec, un domini que de moment ja ha obtingut el suport unànime de l’Assemblea Nacional quebequesa. Finalment, en la seva reivindicació d’un domini propi, Flandes i Frísia han optat no sols per emmirallar-se en el cas d’èxit del .cat. Per justificar l’existència futura dels .vl i .frl, respectivament, també s’agafen a l’activació l’estiu de 2006 del domini territorial .ax, especial per a les illes d’Aaland, un territori autònom de Finlàndia on viuen poc més de 26.500 persones de llengua sueca.

El procés d’obtenció del domini català a internet també ha estat el model a què s’han agafat comunitats lingüístiques molt desconegudes. En són exemples la reivindicació del domini .ven per a la regió del Vèneto o el .lli, com a espai d’expressió i difusió de la comunitat cultural i lingüística lleonesa, que ‘mostra un desenvolupament important aquests últims anys’ gràcies a ‘l’embranzida de la creació, publicació i ús de la llengua lleonesa a través de les TIC’. I a la veïna geogràficament i lingüísticament Astúries es demana un .ast ‘per a la comunitat de la xarxa que té l’asturià per llengua vehicular o alguna relació amb la cultura asturiana’. En aquest cas, tanmateix, cal recordar que des de fa anys els col·lectius asturianistes fan servir de manera habitual el domini territorial .as, corresponent a la Samoa Nord-americana, per identificar-se a internet.

Canvi de política de la ICANN

Totes aquestes iniciatives, més o menys inspirades en els passos seguits pel .cat, van rebre amb satisfacció el 26 de juny passat la decisió del consell directiu de la ICANN d’aprovar un reglament que capgirarà la política de concessió i explotació d’adreces d’internet. La proposta pretén obrir de bat a bat el ventall de nous dominis genèrics de màxim nivell (de tres lletres o més), actualment limitat a vint-i-un (com els populars .com, .org, .net, .biz, .info o el mateix .cat). Encara s’han de resoldre molts detalls del pla, però si el terminis previstos es compleixen, els primers nous dominis no començaran a vigir fins a final del 2009 o, més probablement, fins al 2010. D’entrada és previsible que els sufixos genèrics que se sumin a la vintena actual es limitin a sectors econòmics i organitzacions i institucions importants, com els ajuntaments.

Enllaços
Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: VilaWeb Nit.