04.09.2008 - 06:00
Els perfils que s’han fet de Sarah Palin, la número dos de la candidatura republicana a la Casa Blanca, destaquen les posicions molt conservadores que defensa en matèries com els matrimonis homosexuals, la tinença d’armes, el creacionisme i l’avortament. Però són ben pocs, en canvi, els comentaris al voltant del seu acostament, durant els primers anys de vida política, al Partit per la Independència d’Alaska (AIP), que reclama un referèndum.En algunes informacions es pot llegir, fins i tot, que el marit de l’actual governadora d’Alaska n’havia estat militant del 1995 al 2002 i que es va registrar com a tal dues vegades.
L’AIP, nascut els anys 1970, ha superat en algunes eleccions el 5% dels vots i ha trencat, doncs, l’habitual bipartidisme nord-americà. A banda els moviments independentistes consolidats, de territoris allunyats com les illes de Puerto Rico i de Hawaii, també hi ha partits secessionistes escampats per tota la geografia dels EUA.
Els independentistes dels Estats Units
Potser el més actiu és el del minúscul estat septentrional de Vermont (amb capital a Montpelier), tradicionalment molt progressista i amb un bon nombre d’habitants favorables a recuperar la independència que aquest territori fronterer amb el Canadà va tenir entre el 1777 i el 1791. Al capdavant hi ha la plataforma Second Vermont Republic (força mediàtica…), que advoca perquè ‘Vermont recuperi pacíficament l’estatut de república independent’. A la resta d’estats de Nova Anglaterra, les idees secessionistes també tenen alguns seguidors al Maine, a Massachusetts i a Nou Hampshire.
A l’extrem sud del país, alguns grups nacionalistes reivindiquen actualment, amb arguments i mètodes força variats, la secessió de Texas dels EUA. Recorden, per exemple, que el 2 de març de 1836 Texas (‘amics’, en llengua caddo) va declarar-se independent de Mèxic, però que no va ser fins el 19 de febrer de 1846 que va entrar als EUA. També hi ha grups que defensen la independència d’Alabama i de Carolina del Sud. En la majoria de casos, aquests grups solen defensar posicions políticament conservadores i centren les reivindicacions secessionistes en la fòbia al govern federal dels EUA.
La costa oest també és tenyida d’independentisme nord-americà. A Califòrnia, els partidaris de la separació la justifiquen amb l’argument que l’estat més poblat dels EUA, si fos independent, figuraria entre les deu primeres economies mundials. Les balances fiscals entre Califòrnia i el govern federal també entren en el debat, amb un saldo molt desfavorable per a l’estat. L’independentisme californià tindrà, aquest hivern, un film i tot: A State of Mine. I més al nord, alguns militants defensen, amb més convicció o menys, la República de Cascàdia…, on té la seu Microsoft.
A banda els moviments independentistes de base territorial (aquí, caldria incloure-hi declaracions com la de la nació lakota), als EUA també hi ha hagut propostes secessionistes sostingudes per comunitats ètniques (l’Aztlan hispà, la New Afrika afroamericana…), religioses (Christian Exodus proposa l’assentament de fonamentalistes cristians a Carolina del Sud) o polítiques (la Peoples Republic of the North Star, que propugna una república socialista independent a l’Upper Midwest).
Enllaços
Informació de la 2008 Secessionist Convention, que es farà al novembre.
Webs relacionades a Nosaltres.cat: VilaWeb Nit.
