Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  07.05.2008  17:43

Un diputat parla en català a l'Assemblea francesa per primer cop a la història

El president de la cambra l'interromp, però Daniel Mach diu que el català és un dret · Tots els partits francesos, partidaris d'elaborar una llei que impulsi les llengües minoritàries

Men?ame
 

El diputat nord-català de la UMP Daniel Mach ha fet una defensa fervorosa del català durant el debat de les llengües minoritàries a l'Assemblea francesa. Mach ha dit que el català no era pas una llengua regional, sinó un idioma parlat per deu milions de ciutadans, i ha recordat que era oficial tant a l'estat d'Andorra com a la Catalunya sud. Per tot plegat, ha afirmat, en català, que la llengua era un dret. Aleshores, el president de la cambra l'ha interromput, i Daniel Mach ha repetit en francès la frase que acabava de pronunciar en català. És el primer cop a la història de l'Assemblea que s'hi parla en català.

A tot això, els grups parlamentaris de l'Assemblea francesa (la UMP, el Partit Socialista, els comunistes i els centristes del Nou Centre) han coincidit a defensar la necessitat d'elaborar d'una llei que reconegui l'estatus oficial de les llengües minoritàries, com el català, l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors. També s'han mostrat partidaris que la nova legislació en promogui l'ús tant en l'àmbit públic com en el privat. Era el primer cop, durant la cinquena República, que l'Assemblea francesa debatia el paper de les llengües minoritàries.

En el parlament a l'Assemblea francesa, el portaveu de la UMP Marc Le Fur ha dit que recuperar les llengües minoritàries no era pas un replec identitari. Ha afirmat que tampoc era un afer de vells, sinó que les cultures minoritàries eren ben vives, i que les llengües eren un element de modernitat. 'Les regions amb més identitat són les que se'n surten millor en la globalització', ha reblat. A més, Le Fur ha reclamat una política lingüística ambiciosa per promoure les llengües minoritàries.

De la seva banda, la portaveu del Partit Socialista Françoise Olivier-Coupeau ha proposat de modificar l'article dos de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República, i afegint-hi que també s'ha de respectar les llengües minoritàries que formen part del patrimoni francès. 'Parlar en basc o bretó no impedeix ser un patriota [francès]', ha afirmat.

El portaveu dels centristes del Nou Centre Michel Hurnault ha reclamat el reconeixement del dret de l'escolarització en les llengües minoritàries, de manera que tothom qui vulgui hi pugui ser educat. També ha recalcat que l'impuls de la resta de llengües no havia pas d'anar en detriment del francès.

El diputat comunista Michel Vaxès també ha fet una defensa aferrissada de les llengües minoritàries: ha dit que calia posar fi a l'exclusivitat del francès a l'espai públic, perquè això comportava el refús de la resta d'idiomes; també ha afirmat que no hi havia cap llengua a Europa que pogués subsistir sense ser present a l'espai públic; i ha exigit una oferta d'ensenyament bàsic i superior en les llengües minoritàries, perquè tothom qui vulgui pugui estudiar-hi.

El manifest de Le Fur

El debat d'avui s'ha fet arran d'una iniciativa del diputat bretó de la UMP Marc Le Fur. Una trentena de diputats del partit del govern (UMP), incloent-hi tots els nord-catalans, havia donat suport a la proposta (rtf) de Le Fur.

Els diputats de la UMP que han signat el manifest de Le Fur troben incoherent que França defensi les identitats i les cultures minoritàries de la resta del món i destrueixi les de l'estat. També volen fer callar aquells qui, cada vegada que algú reclama el reconeixement del patrimoni cultural de l'estat, vaticinen la fi de la unitat de França. 'Voler parlar l'alsacià, el basc, el bretó, el flamenc, el gal·lo o l'occità, i voler transmetre aquestes llengües no és pas trair França sinó estimar-la i enriquir-la', argüeix el document. Amb això, el diputat Le Fur espera que el debat d'avui a l'Assemblea francesa exorcitzi la política francesa en qüestió de llengües minoritàries.

Els diputats reivindiquen el valor de les llengües: 'Les llengües regionals no tenen res a veure amb el patuès, són el fruit d'una història i d'una cultura que, sovint, fonamenten la història del nostre país. Com es pot construir el futur del nostre país negant-ne els fonaments? Unitat no vol dir unicitat. (...) Igualtat no vol dir uniformitat.'

El manifest demana de posar fi a la prepotència del parisinisme i a l'agressivitat dels qui toleren el folclore, però s'oposen totalment a l'expressió de les identitats minoritàries.

El Consell General ja ha reconegut el català

El desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals va reconèixer oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord amb la Carta del català. Aquest document accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana i de la cultura, a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a possibilitar classes bilingües i a signar acords amb tots els altres estaments administratius perquè facin semblantment.

Men?ame