Caiguda de les borses: preguntes clau

Les borses de tot el món van experimentar ahir caigudes històriques, degudes a l’anunci d’un pla de reduccions fiscals per a rellançar l’economia dels EUA. Wall Street va reaccionar divendres amb pèrdues i l’onada de por d’una recessió econòmica s’ha estès per tot el món. Però per què ha passat això? Qui en són els responsables? Qui afecta? VilaWeb us ofereix un dossier especial amb les respostes a deu qüestions bàsiques sobre la crisi.1. Quin abast té la crisi mundial de les borses?

És molt greu. La d’ahir va ser la tercera caiguda més forta de la història de l’Ibex 35, després de la del 1991, arran de la caiguda de la Unió Soviètica (8,25%), i la del 1987 (9,27%). Quant a l’índex FTSE 100 de Londres, el retrocés d’ahir (5,5%) és el més marcat dels últims vint anys, si prescindim de la jornada dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 (5,7%). Les caigudes de les borses tenen un dimensió molt gran, són molt intenses i homogènies per tot el món. Aquesta crisi és més greu, per exemple, que no la dels tigres asiàtics, perquè no afecta economies emergents, sinó els mercats més madurs i de referència: els Estats Units, el Japó i la Unió Europea.

2. Quines són les causes de la crisi borsària?

La causa és la crisi de les hipoteques del mercat nord-americà. Aquesta crisi, la van desencadenar dos factors: per una banda, la reducció de la demanda, deguda a l’alça dels preus de l’habitatge i, en general, a la saturació del mercat; i per una altra, l’augment de l’índex de morositat dels contractants d’hipoteques, degut a l’augment dels tipus d’interès i, en general, al sobreescalfament del sistema econòmic. Aquests dos factors van fer entrar en crisi el mercat immobiliari i, com que aquest mercat és molt interrelacionat amb el sistema financer, també va ser arrossegat per la crisi. Finalment, la crisi del sistema financer nord-americà s’ha traslladat a la resta del món, no sols perquè els Estats Units són la principal potència econòmica, sinó perquè el sistema financer s’ha mundialitzat.

3. La caiguda de les borses ha estat sobtada o ve de lluny?

Ve de fa sis mesos, de l’estiu de l’any passat, quan va començar la crisi de les hipoteques als Estats Units.

4. Quina responsabilitat hi tenen els organismes supervisors?

Tenen la responsabilitat de no haver fet prou. En primer lloc, no van vetllar per la qualitat de les hipoteques i dels préstecs. Recordem que els organismes supervisors, com ara el Banc d’Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), tenen l’obligació de procurar la solvència del sistema financer. En segon lloc, haurien hagut de controlar la titulació dels actius hipotecaris (operació consistent a agrupar hipoteques i vendre-les per tornar a concedir hipoteques). Finalment, les entitats que marquen la política monetària, com el Banc Central Europeu (BCE) o la Reserva Federal nord-americana, haurien hagut d’enviar missatges més clars. El BCE, per exemple, no ha aclarit gaire si apostava per una inflació controlada, o bé si s’hi oposava. A més, els operadors han tingut sovint la sensació que el BCE va a remolc dels mercats, i això li fa perdre credibilitat.

5. I quina responsabilitat hi tenen els polítics?

També n’hi tenen, perquè han governamentalitzat els organismes supervisors. En efecte, encara que sobre el paper siguin independents, institucions com el Banc d’Espanya o la CNMV decideixen més segons la situació política que no per autonomia. N’hi ha prou de recordar que l’actual governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, va ser secretari espanyol d’estat d’Hisenda i Pressupostos del govern Zapatero fins el 2006; o que el president de la CNMV va dimitir fa uns quants mesos en senyal de protesta per la pressió del govern, en un espectacle que va posar en relleu la manipulació de la institució.

6. La crisi obligarà a introduir canvis als mercats de valors?

En l’estructura del mercat de valors, no, perquè és sòlida. Ara, caldrà fer-hi algunes millores, perquè sempre hi ha qüestions de funcionament que es poden arreglar.

7. Serà una crisi llarga o curta?

L’episodi no s’ha acabat encara. És previsible que la greu caiguda d’ahir mantingui la situació econòmica inestable durant tot el 2008. Després, ja dependrà de l’encert de les decisions dels organismes supervisors i de les autoritats polítiques.

8. Qui en seran els principals afectats?

Tothom, des dels consumidors a les empreses petites i grans, en serà afectat. Ara, qui més patirà seran els més febles, és a dir, els qui tinguin menys capacitat de plantar-hi cara. Les famílies, per exemple, poden perdre poder adquisitiu i inversor, sigui perquè es quedin sense feina o perquè els ingressos es redueixin. I les empreses, també poden tenir menys beneficis, i perdre capacitat d’inversió.

9. Com han de plantar cara a la crisi famílies i empreses?

Simplement, reduint la despesa. És a dir, no estirant més el braç que la màniga.

10. I quines decisions han de prendre les autoritats?

De primer, han d’instaurar incentius fiscals perquè les famílies no hagin de reduir tant el consum i les empreses puguin mantenir el poder inversor. Segon, han de predicar l’austeritat amb l’exemple: han de reduir el consum de l’administració per augmentar la inversió (carreteres, infrastructrues ferroviàries, etc.) i, en conseqüència, la productivitat del sistema econòmic.

Enllaços
Consulteu l’evolució de les borses a LesFinances.info.
Més informació: The Wall Street Journal | Les Echos | The Economist | Handelsblatt | Cinco Días
Financial Times | Il Sole | Yahoo! Finance |