09.10.2007 - 12:41
Una de les rares espècies amb escorça, la canyella és present a nombroses postres a Europa, però és més aviat utilitzada amb salats a Àsia (cinc espècies xinès…).
La canyella és una espècia apreciada i qui ha estat durant molt de temps molt cara: al nou testament es llegeix que la canyella és més preciosa que l’or.
Sembla que el nom de canyella ve de la similitud dels bastons de canyella amb les tiges buides dels bastons en sucres, canyes…Espècia originària del Sri Lanka, de Birmània i del sud de l’Índia. Actualment, la millor canyella és aquella provenint del Sri Lanka. La canyella apareix en un tractat de botànica datant de 2700 anys abans de JC.
Ha estat molt de temps associada als sacrificis rituals, i entra en el procés d’embalsamament egipci. Es troba en un temple construït sota «Thoutmosis» dels jeroglífics que conten que la canyella arribava per vaixell de Somàlia a Egipte amb l’encens i la mirra.
La canyella es comença a democratitzar a Europa al segle XIII ja que abans era fora de preu. En aquesta mateixa època « Kazwini » escriptor àrab, escrit sobre el comerç d’aquesta espècia.
Des del segle XVI, els portuguesos ocupen l’illa de Ceilan. I es fa el ferro de llança del comerç portuguès durant el segle següent. Després els holandesos prenen el monopoli de 1636 a 1796 cremant els excessos per mantenir el curs, finalment els Anglesos agafen el mercat.
Al final del segle XVIII, és introduïda a Java i a les Seychelles gràcies al treballs de « Pierre Poivre ».
Segons un mite grecoromà, propagat pels venedors àrabs, la canyella provenia d’una muntanya del ben fons d’Aràbia, on era gelosament guardada per cruels ocells de presa que l’utilitzaven per construir els seus nius. Com niaven sobre els flancs de la muntanya, els valents exploradors àrabs havien de llançar grans i sagnants troços de carn de simi perquè els ocells, àvids de sang, els emmagatzemessin als seus nius que acabaven cedint sota la massa. Els valents exploradors àrabs havien de fer molt de pressa per espigolar alguns fragments de canyella provenint dels nius, ja que els ocells no continuaven sent ingenus molt de temps…
Una cosa queda segura per a mi, i no és un mite, no oblideu mai la canyella dins la vostre crema cremada; és això que li dona el seu gust…diví ! Fins aviat amb noves espècies…
Jeroni Massip (29-9-2007)
(www.broudecultiu.cat)
