Opinió

 

1/88>

Carlota Franco

12.05.2009

El serial de la grip

Per fi s'ha acabat el bombardeig informatiu de la nova grip que ja no sabem com hem d'anomenar. No deixa de ser sorprenent el contrast entre l'obsessió mediàtica pel nombre de casos que han aparegut aquí i allà i l'escassa informació i el poc debat sobre una qüestió de fons molt més preocupant, que aflora sempre que les malalties són notícia: la propietat privada dels remeis universals.

Jo no sé si aquest estat d'alarma mundial ha estat suscitat pels governs amb l'objectiu de contenir la propagació d'una malaltia que d'entrada semblava potencialment devastadora, o si en són responsables els mitjans amb el tractament que n'han fet, que supera de bon tros l'atenció dirigida a situacions molt més nocives per a la humanitat. El cas és que la grip porcina no és fora de control, ni és necessàriament mortal, i de moment sembla que només ha afectat un grapat de persones. Se sap com se'n poden tractar els símptomes i què cal fer per combatre-la. Quin sentit ha tingut donar tanta transcendència a una malaltia que, tal com ha repetit incansablement l'especialista nord-americà Marc Siegel, resulta més benigna que no aparentava, no tan perillosa, més suau i poc contagiosa?

Mentre la majoria mirem d'assimilar el desconcert per aquesta sensació passatgera de perill imminent de virus letal a la porta de casa, dues grans multinacionals farmacèutiques han sortit de cop de la crisi gràcies al negoci de les patents. I és que, des que va saltar l'alarma de la grip porcina, l'empresa britànica GlaxoSmithKline i la suïssa Roche, propietàries de les marques amb què es comercialitzen els dos medicaments recomanats per l'Organització Mundial de la Salut per al tractament del virus, han passat d'una situació de recessió a un augment del seu valor a la Borsa de més de 8.800 milions d'euros. La seva facturació es beneficiarà, també, d'un augment descomunal de la demanda dels sobtadament famosos i beneïts Relenza i Tamiflu.

Ai, el Tamiflu... Endinsant-me per internet, de bot en bot d'una web a una altra, es pot resseguir el curiós laberint de la història d'aquest medicament, que va tenir el primer moment de glòria durant la psicosi de la grip aviària, l'any 2005, i que ens duu cap a l'incombustible, sorprenent, impresentable i poderós Donald Rumsfeld, que aleshores era Secretari de Defensa dels Estats Units. Quan aleshores l'administració de Bush va recomanar el Tamiflu en el seu pla estratègic contra la grip pandèmica i molts governs del món es van afanyar a comprar-ne grans estocs per plantar cara a l'amenaça, el senyor Rumsfeld en va treure un bon pessic. Per què? Doncs perquè havia estat president, i encara n'és un dels principals accionistes, de l'empresa Gilead Sciences Inc, casualment propietària de la marca Tamiflu fins que la va vendre a Roche, el 1996. Quan uns anys després va esclatar la grip aviària, Gilead Sciences Inc. va forçar Roche a negociar i va recuperar una part del control i dels beneficis que produïa el Tamiflu, gràcies a la propaganda del govern nord-americà. Per cert, de la grip aviària, aquella malaltia que també va amenaçar d'una terrible pandèmia la humanitat, se n'han confirmat menys de 500 casos i 258 morts a tot el món aquests darrers sis anys. Ara sembla que la història es repeteixi.

La xarxa també ens permet de conèixer els ets i uts del paper de l'altre protagonista de la història i competidor del Tamiflu, Relenza, que de mica en mica ha anat guanyant terreny. I d'assabentar-nos que la popularitat d'aquests dos medicaments probablement serà eclipsada per la multinacional Novartis, ferma candidata a tenir la primícia de la vacuna de la grip porcina.

Tot aquest serial seria divertit, si no fos perquè les disputes, la cobdícia i el poder de les farmacèutiques posen en perill la salut de milions i milions de persones que no poden obtenir medicaments bàsics que els podrien salvar la vida. I perquè ens fa oblidar que hi unes altres maneres radicalment diferents de tractar les malalties. És el drama d'això que alguns anomenen la 'farmacocràcia'. Això sí que em fa caure malalta.

Editorial