Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Vicent Partal
18.05.2009
El dret de celebrar en pau la lliga
Quan Iniciativa per Catalunya es va fer càrrec del Departament d'Interior ens van dir que volien que la policia fos considerada com el garant de les llibertats públiques més que no pas un simple i necessari instrument de repressió. La definició era bona, però,vistes les coses que veiem a cada victòria del Barça, confesse que ja no entenc res. Ens diuen que els incidents de la Rambla, els causen un centenar d'individus i prou. Ni que foren mil. Tots sabem que aquests personatges, professionals de la batussa, existeixen i que provaran de treure profit de la situació. L'obligació de la policia és de controlar-los. Però no seria una obligació prèvia de garantir que els qui no som com ells puguem celebrar la festa en pau i de gust? És que no hi ha cap més manera de controlar un centenar de brètols que escometent indiscriminadament milers de persones que no hi tenen cap culpa? Quina manera de garantir les llibertat públiques és aquesta, conseller Saura?
Ja són quatre nits de celebració. La nit del Madrid, la nit del Chelsea, la nit de la Copa i la nit de la lliga, dissabte. I passen coses molt estranyes. Les dues primeres nits hi va haver incidents. Menors. Però n'hi va haver. Es van trencar coses a la Rambla, però els antiavalots no van actuar. Els mossos van publicar aquest comunicat dissabte i aquest altre dimecres, parlant dels incidents. Però no hi ha comunicats ni del 2 ni del 6 de maig. Els incidents devien ser tan mínims que els mossos no van considerar necessari ni de fer-ne un comunicat.
Però, no hi ha cap dubte que la tercera nit, la nit de la Copa, alguna cosa va canviar, i sí que hi va haver incidents molt greus. Hi va haver provocadors que van provar de fer mal, com sempre. I milers de persones que no tenien res a veure amb els grups de provocadors es van veure sorpreses per una escomesa molt dura dels mossos, que van pegar i disparar a tort i dret ( vídeo de VilaWeb TV). No tinc el menor dubte que, si un centenar d'individus feien destrosses, calia aturar-los. Però això no m'impedirà de demanar en veu alta què en resta, d'aquella frase segons la qual la policia ha de servir en primer lloc per garantir les llibertats públiques.
Els comunicats dels mossos diuen que hi havia un grup de cent persones violentes dissabte i un de tres-centes dimecres. Doncs, com pot ser que tres-centes persones convertesquen la celebració d'una victòria del Barça en un desastre? La violència d'aquests grups de provocadors no es veu precisament magnificada per les escomeses desproporcionades de la policia de Catalunya? No hi ha cap manera de detenir-los, de controlar-los, d'aïllar-los, de desactivar-los que no siga atacant al centre de Barcelona mentre milers de persones celebren la victòria del Barça? Reprimir violentament no pas cent persones sinó milers és l'única alternativa?
I encara: ja ens van foragitar de la plaça de Sant Jaume, van provar que celebràrem els triomfs a Maria Cristina i ara no solament ens volen treure de la Rambla sinó fins i tot de la plaça de Catalunya. Aquests darrers mesos l'Ajuntament de Barcelona ha deixat clar que no volia que hi hagués manifestacions a la Rambla i ara, es veu, tampoc no hi vol celebracions esportives. La Rambla que tenim avui ja és irrecognoscible: un país de turistes per a ensarronar-los amb cafès a quatre euros i de pobres prostitutes nigerianes, zombis de la nit. Potser algú vol que ens siga més estranya encara...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015