Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

27.04.2009

Modest Prats

La setmana passada Girona va manifestar en dues ocasions el seu respecte a Modest Prats, filòleg i rector, un dels personatges de més talla de la nostra cultura i del nostre país. És bo que això passe. Els homes, o les dones, que ens mereixen respecte i admiració és bo que ho sàpiguen i que en siguen conscients. La majoria no ho necessiten, ni ho demanen, però no és una qüestió de premis ni de vanitat. És una manera, una altra, de bastir un país serè, sensat i confiat en si mateix. Als països com cal els herois ho són per allò que demostren de cap a cap de la vida i per allò que fan cada dia, i Modest Prats en seria una mostra paradigmàtica.

El vaig conèixer, com tantes coses, gràcies a Jordi Vendrell. Vaig poder gaudir, jo i els oïdors, de la seua capacitat i saviesa en les tertúlies del migdia de Catalunya Ràdio, on compartíem micròfon fins que les tortures prèvies als Jocs Olímpics no van ferir també 'L'Orquestra' i van apartar Jordi Vendrell per sempre més del relat de l'actualitat. Prats, el rector de Medinyà, aleshores n'era rector, era una de les veus més punyents i directes, sobretot, i com sol passar, per la riquesa que treia d'un bagul de saviesa que sempre portava a sobre, com hi porta la jaqueta, com hi porta tan sovint el jersei de coll alt.

Just Cabot, un dels periodistes de referència de la república, va dir que calia ser 'catalanista, cosmopolita i compromès', i Modest Prats és tot això. No sé com s'apanya, amb l'església que li ha tocat de viure, ni amb el país on ha de passar els dies, ni amb la gent que l'envoltem. Però que treballa sense parar per tal que tot siga millor, això sí que sembla fora de dubte. Com a sacerdot que vol una església plural, com a català que vol més i més llibertat, com a intel·lectual que mai no en té prou i com a bona persona que sempre paga la pena de saludar, Modest Prats és un luxe per al nostre país. Un gran confort en el temps que corre.

Editorial