Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

11.01.2008

Una gran lliçó mallorquina

Finalment, a la matinada s'ha confirmat la notícia: a Mallorca (i veurem si, més endavant, a les altres illes també) tots els nacionalistes aniran plegats, en una sola llista, a les eleccions espanyoles. Molts són els qui, a poc a poc, han treballat mesos i mesos perquè això fóra possible. I hi han reeixit. Sensibilitats ben diferents, d'Unió Mallorquina a Esquerra Republicana de Catalunya, han sabut superar tots els entrebancs i oferir a l'electorat la possibilitat d'enviar una veu pròpia a Madrid. No sols això: la lliçó mallorquina té impacte més enllà de les eleccions i més enllà de Mallorca.

Que no ha estat fàcil és evident. Encara ahir hi havia un darrer escull dins el PSM: una part de la militància reclamava de pactar amb Esquerra Unida i de deixar fora de la coalició Unió Mallorquina 'per dretana'. Però la majoria ha entès que la proposta de coalició nacionalista, amb tots els dubtes que puga suscitar, és un pas endavant monumental en favor del país i que ara era el moment de fer-lo. L'espectre mallorquí, en les eleccions espanyoles, sempre ha estat perfectament 'espanyol': PP-PSOE. Però ara s'obre un possible espai per a una tercera força que, si pren cos, tindrà per característica essencial el nacionalisme; i, si no, l'acord no deixarà de ser històric, perquè trenca una tendència a la divisió que col·lectivament ens afebleix a tots.

La coalició dels nacionalistes, a més, ha d'empènyer els independents i el potent nacionalisme cultural a jugar la carta de la unitat. És difícil de demanar a les entitats culturals i cíviques que es mullen pels uns contra els altres. Però, ací i ara, ja no hi ha excuses i aquesta és una raó més per a sumar.

Cal esperar que a les Pitiüses i a Menorca la coalició també trobe el seu espai i que això que de moment és un projecte bàsicament mallorquí s'estenga a totes les Illes. També és l'hora de demanar-nos si aquest no és un exemple magnífic per a un País Valencià que sofreix una agressió sense precedents i que reclama més unitat i més força que mai. La generositat, l'esperit de consens i la capacitat que han demostrat els polítics nacionalistes mallorquins d'unir no solament projectes polítics diferents, sinó també projectes de país diferents, és un fet engrescador d'un alt valor. I el denominador comú és tan clar com coherent: tots els que no tenen dependències de Madrid. Així de fàcil. Així de radical. Així de senzill. Així de poderós.

Editorial