Homes i dones lliures, algun dia

'El meu ideal polític i el meu somni català és fer un país d’homes i dones lliures'. En el recent debat de política general del parlament, aquesta frase em desperta de la letargia. En obrir els ulls, descobreixo que qui l’ha pronunciada no és Carod-Rovira, que té la deferència de posar data als seus somnis, sinó el president Montilla. El Gran Gestor també somnia en un país de catalans i catalanes lliures? Lliures de què, li hauria demanat jo, però en el consegüent torn de rèpliques i de pim-pam-pum ningú no ho va fer.

Tenint en compte que el debat identitari cansa d’allò més el president i els seus acòlits, interpreto que no es refereix a ser lliures de l’amable espoli i opressió del país veí. Un espoli en què, amagant l’ou de les balances fiscals, a sobre aconsegueixen de fer passar els catalans per insolidaris i acaparadors cada cop que es negocien els pressupostos de l’estat, com ha tornat a passar ara. Cornuts i pagar el beure, la vianda i la vaixella daurada. Si us voleu deprimir, feu una ullada a aquest comptador de la Fundació Catalunya Oberta.

Suposo que Montilla tampoc no es devia referir a la llibertat d’aquests homes i dones de tenir seleccions esportives pròpies i de poder-ne gaudir, patir-hi, donar-hi suport o prescindir-ne. No l’he vist gaire amoïnat per la prohibició de jugar un partit de futbol contra els Estats Units el dia 14 d'aquest mes. Un partit amistós, recordem-ho. Es veu que no, que l’única llibertat malsana que tenim és la d’alegrar-nos quan la selecció espanyola de bàsquet, farcida de jugadors catalans, perd a la final amb Rússia. Un vodka a la salut del senyor Villar, sisplau.

Potser Montilla vol que els seus súbdits siguin lliures d’exercir les més variades formes de protesta. Perquè un país en què no es poden cremar papers i draps, a més de residus, petroli i bengales, voleu dir que ho és gaire, de lliure? Jo no sé si és útil o no, si és modern o anacrònic, però si ningú vol cremar una fotografia del Borbó, o s’hi vol eixugar el cul, no crec pas que l'hagin de premiar amb un viatge a Madrid per saludar un personatge anomenat Grande-Marlaska. I que els senyors Saura i Boada posin els seus mossos a col·laborar activament amb l’Audiència Nacional espanyola, i a intentar que els fotoperiodistes facin de delators, em sembla vergonyós.

O es referia Montilla a la llibertat d’un súbdit en concret i ex-company de partit, Pasqual Maragall, a decidir si volia continuar en el càrrec que ara ell ocupa? Aquest Zapatero realment és un crac: pacta un estatut de saldo amb Mas, fot fora Maragall i deixa que el PSC exerceixi la seva autonomia per fer president José Montilla. Carambola a tres bandes.

Malgrat tot, estic segur que algun dia es farà realitat el somni d’un país lliure que molts compartim, diferents el país i la llibertat dels del senyor Montilla i dels discursos que algú li escriu. Potser Euskadi, Escòcia i Flandes ens obriran el camí. Potser sí que el 2014 és una bona data. Potser Laporta, que demostra que no té pèls a la llengua, en serà un dels impulsors. Mentrestant, continuarem sofrint els retards de Renfe, ens repartirem els xecs que ens donen aquests governs tan esquerranosos i un dia farem l’esforç de mirar 'Escenas de matrimonio' a la televisió, sèrie casposa i capdavantera d’audiència, per entendre millor el país que tenim i els seus habitants, futurs homes i dones lliures.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet