Opinió
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
1/88>
Vicent Partal
03.07.2007
Al-Qaida
El juliol ha començat convuls. Les bombes desarticulades a Londres, l'atemptat de l'aeroport de Glasgow, i l'atemptat mortal d'ahir al Iemen contra un grup de turistes, entre els quals alguns catalans, fan témer un estiu massa calent. No ens enganyem, emperò. Els mecanismes pels quals actua al-Qaida són molt particulars i no poden ser explicats sense tenir en compte que més que no davant una organització ens trobem davant una no-organització.
Quan diem que al-Qaida ha dut a terme els atacs de Londres, Glasgow i el Iemen tendim a pensar espontàniament en una organització estructurada que decideix que els seus escamots han de colpejar ara ací i ara allà i que difon consignes concretes i directes perquè aquestes accions es porten a terme. I no és així.
Hi ha un operatiu central de la Base (això vol dir al-Qaida) que ha estat i és responsable dels atemptats més greus i importants, d'una manera molt especials dels de l'11-S. També forneix, a una bona part del món jihadista, consignes, eines ideològiques i materials, i sobretot inspiració. Però no crec que entre els autors dels atemptats d'Anglaterra i d'Escòcia i els del Iemen hi haja relació.
Allò que hi ha és una reacció de simpatia. Uns atemptats porten a uns altres. Van decidir els suïcides del Iemen de matar-se després de veure què havia passat a Glasgow? Probablement sí. Van rebre l'ordre directa sobre què havien de fer i quan? Probablement no. Segurament que van improvisar partint d'una diguem-ne cultura que impregna el Pròxim Orient i més enllà des de fa anys a través dels mitjans de comunicació, dels ambients religiosos extrems i de la xarxa. És això, paradoxalment, que fa molt més perillosa al-Qaida. Els autors dels atemptats d'Europa no van ser especialment capaços de executar-los. De fet, per comparació amb els altres atemptats, com el del Iemen mateix, semblen més uns afeccionats que no uns militants ben entrenats. I això ens hauria de fer pensar. Però l'efecte en l'opinió pública occidental és el mateix. Al-Qaida passa com si fóra al darrere de tot i amb això segurament que magnifiquem una organització que viu molt dels mites creats entre els seus seguidors.
Ho diré d'una altra manera: els jihadistes anònims disposats a matar-se són més perillosos com a concepte que no al-Qaida mateix. Perquè, encara que se'n senten part, no en són part. Són capaços fins i tot de donar la vida per l'organització, però nosaltres no podem identificar-ne la trama completa perquè no n'hi ha cap.
Lluitar amb eficàcia contra aquest fenomen és per això molt més complicat que no sembla i ens agradaria. A la fi, si al-Qaida fóra una organització perfectament estructurada, seria relativament senzill de trobar-ne el cor. Per desgràcia tot és més difícil i complicat, molt més perillós.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015