Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

19.04.2007

Una setmana solament

Dimecres de la setmana vinent farà tres-cents anys exactes de l'ocupació del Regne de València. No és una data qualsevol. El 25 d'abril ens recorda, especialment enguany, l'agressió més greu infligida mai al nostre país, agressió que va atènyer totes les nostres terres, com molt bé expressa la dita. Però és també la demostració clara de la capacitat de resistència que els valencians hem mantingut viva i alta no pas un dia, ni un any, ni una dècada, ni un segle, sinó tres-cents anys. Ho dic avui, una setmana abans, perquè em sembla imprescindible que dimecres de la setmana vinent siga un dia especial, i cal que tots, valencians o no, hi posem alguna cosa de la nostra part perquè ho siga.

Hi ha convocats molts actes públics. A la Vall d'Albaida molta gent pujarà a les muntanyes a encendre llums. L'Ajuntament d'Ontinyent ha anunciat que apagaria els llums de la ciutat. En moltes poblacions hi haurà concentracions a la porta de la casa de la vila. Grups de gent acamparan al Mondúver amb la voluntat d'impedir que la guàrdia civil tanque els repetidors de TV3. Fins i tot hi ha actes convocats a Almansa mateix. I el 5 de maig estic segur que viurem a València la manifestació més gran d'aquests darrers anys, en record i homenatge a tots els qui han lluitat abans de nosaltres per conjurar-nos en el futur més immediat i canviar el mal govern que ens trepitja i per encoratjar tots els qui lluitaran després de nosaltres, fins que siga necessari, i encara que passen tres segles més, si cal.

En un país mínimament normal una data com la del 25 d'abril de 2007 seria motiu d'enormes commemoracions. Nosaltres, com sempre, ho fem amb una mica de desconcert, cadascú pel seu costat. Tant hi fa, mentre ho fem. Al País Valencià i a la resta del país també, que d'Almansa ve l'11 de setembre del 1714 i la caiguda de Mallorca un any després. Tenim una setmana per a acabar d'adonar-nos de la importància dels fets que van passar a Almansa. Tenim una setmana per a aconseguir que el record de la derrota més dura ens esperone i ens catapulte al futur. És a les mans de tots de fer-ho. Un a un: passeu la veu.

Editorial