Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

07.06.2015

L'opi del poble?

La idea que la universitat, en lloc d'ésser un centre de saviesa, ho és de propaganda, la vaig llegir per primera vegada en un text de Noam Chomsky. Em va resultar realment xocant. Aquesta institució ens fa curts en comptes de llestos? WTF. Encara la recordo, la informació que donava: s'havia demanat a la gent que digués on creia que el govern dels EUA destinava més diners. Els universitaris, els qui llegeixen llibres, premsa, i estudis, responien 'ajuda al tercer món'. En canvi, la gent sense carrera, que no llegia llibres, ni premsa, ni estudis, responia 'pressupost militar'. La realitat és que tenia raó la gent sense estudis. I que els universitaris de la mostra s'equivocaven.


L'explicació que donava Chomsky a aquest fenomen paradoxal (no són els universitaris, els qui en saben més?) és que els llibres, la premsa i els estudis no sols són per on circula el coneixement. També hi viatja la propaganda. Les mentides. Les declaracions d'ajuda. Els estudis que ho avalen. I la gent caient-hi de quatre grapes. Per una altra banda, deia Chomsky, els qui no han llegit els llibres, ni la premsa, ni els estudis, no han llegit la propganda. I simplement aplicant-hi sentit comú, l'encerten.


Aquests dies el fenomen s'ha tornat a explicar. Ho feia el diari The New York Times, en un article alarmant que anava en la mateixa direcció: el coneixement científic moltes vegades no és tal. Deia que molts estudiants de doctorat, o postdoctorat, però també científics de renom, depenen de la quantitat d'articles que tenen publicats. Com més articles, més possibilitat de tenir plaça. O renom. El problema és que la premsa científica (i esmentava expressament Science, Nature i Cell) vol vendre exemplars, no pas descobrir grans teories avorrides. Volen temes espectaculars, ideals per a posar en una portada, i no veritats grises. I per això molts dels articles són coixos científicament. No s'aguanten. Doncs voleu creure que precisament aquests són els articles que ajuden a aconseguir la plaça a l'estudiant, o el renom al científic?! Increïble, però cert.


L'article acaba amb el conegut i dramàtic cas Rogoff i Reinhart. Els professors d'economia que no fa gaire teoritzaven sobre el deute. Governs, sobretot europeus, van esgrimir el seu estudi 'científic' per aplicar les polítiques del deute. Les famoses retallades. Doncs la teoria Rogoff i Reinhart es va descobrir amb errors de càlcul. Ell mateix va acceptar l'error. Les polítiques d'austeritat, en canvi, continuen.


El futbol, opi del poble? Ha!

Editorial