Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/78>

Pere Cardús

29.01.2015

Mas a la comissió: pim-pam-pum o pas de gegant

És un altre dels molts estira-i-arronsa de la política catalana. Potser és la manca de sentit d'estat que ens fa restar més pendents d'allò que seria normal de qüestions que en unes altres latituds serien motiu de vergonya política. El president Mas anirà finalment a la comissió d'investigació del frau fiscal al parlament, després de mesos de peticions i proteccions. Ahir va demanar a la presidenta del parlament de comparèixer-hi al febrer. Per arribar fins ací, hem vist tots els equilibris i justificacions haguts i per haver, per l'una banda i per les altres.

Em sembla que les raons que han portat ERC a afegir-se a la petició de compareixença de les altres formacions, després d'haver defensat que el lloc per al president era la comissió d'afers institucionals, són prou evidents i conegudes. I em sembla que l'interès a mantenir una aparença d'equilibri entre el suport al govern i el paper d'oposició és una raó molt dèbil per a justificar la desestabilització del president del país en un moment com l'actual.

Dit això, des del primer dia he tingut la convicció que el president Mas havia de comparèixer a la comissió creada després de l'esclat del cas Pujol. El màxim dirigent del país que ha expressat la necessitat d'avançar en la regeneració democràtica i que ha proposat un conjunt de mesures contra la corrupció de segur que té coses a aportar a la comissió. El màxim dirigent del partit més votat del país de segur que té una responsabilitat en l'esforç per millorar la qualitat de la nostra democràcia.

És a dir, no crec que Mas tingui l'obligació d'anar a la comissió per a sotmetre's a un tercer grau, sinó que ha de tenir el compromís d'anar on calgui si serveix per a avançar, mal que siguin tres mil·límetres, en la lluita contra el frau fiscal i la corrupció. És cert que aquestes compareixences poden servir a determinats partits per a simular un judici televisat amb tot de fiscals afeccionats exigint la confessió de l'acusat. Però estic convençut que Mas no ha de témer aquestes envestides perquè ja ha demostrat a les sessions de control que té habilitat de sobres per a respondre i fer girar la truita.

Ara que pensem a fer un estat nou que serveixi per a canviar moltes coses, val la pena que comencem a encarar sense por ni manies les compareixences parlamentàries. No amago que un dels models democràtics que em semblen més sòlids i eficients és el nord-americà. I un dels actes democràtics més solvents i apassionants que conec són les compareixences de polítics, banquers, empresaris, directius, sindicalistes, responsables d'agències governamentals, etc. a les comissions d'investigació del senat dels EUA.

La transparència, el retiment de comptes, el combat dialèctic i la investigació demanen valentia, però també molta feina i rigor per part dels diputats o senadors que formen part de les comissions. Si la compareixença de Mas esdevé un pim-pam-pum sense bones conclusions i sense un diàleg obert i sincer, no haurà servit de res i, certament, tan sols s'haurà donat munició a qui ha organitzat una campanya de destrucció del president. En canvi, si Mas hi compareix amb un conjunt de propostes i els partits cerquen solucions en lloc de l'esquitxada indiscriminada, haurem fet un pas de gegant per a construir un país millor i més net.

Editorial