Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/74>

Pere Cardús

20.11.2014

Un servei d'intel·ligència per a la transició nacional?

'Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres', diu el refrany. I si ho mirem d'aquesta manera, és ben cert que anem preparant una gran botifarra a un estat que ens ha maltractat tant com ha pogut i que ha mirat d'humiliar-nos com a poble. Ho dèiem fa un temps d'una altra manera: per fer una truita cal haver trencat els ous. Diguem-ne sang, ous o castanyes, però la cosa ja va prenent forma. Ningú no es podia pensar que la faríem tan grossa sense escabellar-nos. Ep! Ni el president Mas! És normal que després d'uns quants advertiments per a espantar una miqueta el personal, finalment vulguin mirar de tombar el capità de la nau.


Ara que ningú no faci el sorprès. Les escenes d'indignació es poden deixar de banda si no es vol fer el ridícul. Ens hem fet farts d'avisar que això no era cap broma i que els lliris s'havien de quedar a casa. Hem votat, hem votat en massa i hem votat en massa per a dotar els dirigents polítics de la transició nacional d'una legitimitat molt clara a fi d'avançar unilateralment cap a la independència. Sí, encara falta el mandat democràtic que marqui la temperatura definitiva de l'independentisme. Però els partits compromesos amb la sobirania de Catalunya van rebre instruccions força clares el 9-N.

La independència no s'ha aconseguit. D'ací a l'estiu del 2015 ens ho juguem tot. Aquests sis mesos llargs pot passar qualsevol cosa. I encara hi ha risc de fracàs. Som més a prop de la victòria que no de la derrota. Però si algú bada mirant els jocs de mans que fan a Madrid amb les possibles aritmètiques espanyoles després de les eleccions espanyoles, haurem begut oli. Qui tingui la temptació d'esperar governs en minoria a Madrid per aconseguir res, s'enganyarà tot solet. De l'estat espanyol, ha quedat clar que no se'n pot esperar res de bo. Per tant, hem de fer camí prescindint del seu calendari. Ajornar el trencament no portarà sinó més problemes.

Ara cal anar de cara a barraca. Consolidar la majoria independentista amb una campanya com no se n'ha vist mai cap a Catalunya. Penso que la llista unitària seria la millor manera de ser un poble que camina unit cap a la llibertat. Però si algú sap trobar una manera més bona de fer-ho, estaré encantat de conèixer-la. De moment, no me l'han explicada. En tot cas, les eleccions, si es guanyen amb la contundència que cal, obriran un període molt dur i esperançador alhora.

Un període dur, sí. Si fins ara el govern espanyol i tots els aparells d'estat que té a disposició ens han fet la guitza, a partir d'aquell moment miraran de fer-nos la vida impossible. No és pas cap expressió retòrica; voldran fer-nos la vida impossible de debò. Activaran tots els mecanismes que tinguin a l'abast per anorrear-nos per la via econòmica, financera, política, jurídica, cibernètica, logística, energètica… I la pregunta és: estem preparats per a això?

L'atac cibernètic del 8 i 9 de novembre van ser un avís que es va poder aturar per la bona feina del Cesicat, que diria que anava ben assessorat. Però tenim els mecanismes per a resistir el setge de l'estat en el moment més fort i intens de la transició? I, una pregunta més important encara: estem disposats a activar els mecanismes d'autodefensa necessaris? Cada vegada que s'ha parlat d'estructures d'estat sensibles, com és ara el servei d'intel·ligència, massa gent ha fet escarafalls i no ha volgut saber-ne res més. I dia vindrà que ens adonarem que fa més falta que no ens pensem.

La revolució la farem amb el somriure, però per guanyar caldrà una mica de mala bava. No vull dir ser malcarats, ja m'enteneu. Vull dir que és important d'arribar a la taula de negociació —amb Espanya o amb la comunitat internacional— amb un grau d'informació estratègica prou alt per a no fer el préssec. I aquesta és la feina dels serveis d'intel·ligència: analitzar tota la informació disponible, aconseguir-ne de sensible i extreure'n conclusions que permetin d'avançar-se als moviments dels adversaris. No conec cap país que hagi aconseguit la independència sense un servei d'intel·ligència, ni que fos embrionari, civil i de voluntaris. Potser Catalunya en serà l'excepció. Però tinguem clar que per a aconseguir-ho caldrà coratge, determinació, intel·ligència i unitat.

Editorial